“Només de pensar-hi, se’m posa la pell de gallina.” David Sánchez, un dels capitans de la plantilla de l’ascens, estava entusiasmat amb la idea del Girona, que va reunir en un dinar al restaurant Siloc els protagonistes de fa deu anys. Una vintena de jugadors –de la temporada de l’ascens i de la primera a segona A–, el cos tècnic, el director esportiu i directius van compartir records i anècdotes d’una fita que va ser la primera pedra de la transformació del Girona. “Sou els pioners”, els va dir l’entrenador i líder d’aquell equip, Raül Agné, que es va emocionar en fer el discurs al final del dinar, després d’unes paraules d’agraïment del president actual, Delfí Geli, que també va reconèixer que l’ascens a segona A havia estat fonamental per al creixement de l’entitat.

“Allò va ser el primer pilar. Després, molts anys a segona, amb patiments i amb temporades molt bones, i els últims més a prop de primera. Amb les coses ben fetes, que han permès veure el Girona on el veiem ara, inimaginable fa deu anys”, explicava el tècnic de Mequinensa. Tots eren conscients que el fet d’haver pujat no només obria un escenari molt llaminer, sinó que n’esquivava un de negre. “Érem conscients que, si no es pujava, o el club desapareixeria o alguna cosa dolenta passaria”, relatava Migue, l’autor del gol de l’ascens. Els protagonistes van destacar la iniciativa. “És un moment molt emotiu, i poder-nos trobar és un gest de l’entitat sense precedents”, va dir Javi Salamero, aleshores director esportiu.