Per tot el territori se sent igual: “Fins que no s’acabi la promoció d’ascens no es mourà res.” El juny, amb l’expiració el dia 30 dels contractes professionals, sempre és un mes de sondatges i de feina subterrània: engrandir la xarxa de contactes, renovar jugadors i preparar-ho tot per al juliol, data en què comencen las pretemporades i es perfilen les plantilles. Però a Catalunya la situació s’agreuja perquè gairebé la meitat dels equips del país que jugaran en la categoria de bronze el curs vinent no tenen ni entrenador. El Lleida, que acaba de rebre la negativa de Joan Carles Oliva; el Cornellà, que encara no ha anunciat el substitut de Jordi Roger ,i el Badalona, enmig d’una incògnita majúscula com a entitat, no han fet cap moviment.

A diferència de la tercera divisió, el moviment de les plantilles és escàs en els equips catalans de segona B. Però també ho és en tot el grup. De moment, a falta de la confirmació definitiva dels grups, hi ha 15 equips que jugaran en el grup tercer la temporada vinent i de tots només tres han confirmat alguna alta per a les seves plantilles (l’Olot, l’Alcoià i el Balears).

Pel que fa als tècnics, la situació és un pèl més urgent perquè tres dels quatre equips que encara no han contractat un entrenador són catalans. L’Ontinyent, enmig d’una crisi institucional que pot comprometre la seva existència, és qui té la banqueta buida, juntament amb el Lleida, el Cornellà i el Badalona.

La situació més incerta de totes la té el club escapulat, que avui té l’assemblea de socis, que, en teoria, ha de donar el vistiplau per a la conversió del club en SAE. En cas que els socis no l’acceptessin s’haurien de convocar eleccions perquè el mandat de Miguel Ángel Sánchez s’acaba aquest juny. La voluntat del president és presentar, a partir de la conversió, un nou projecte esportiu amb entrenador inclòs, tal com va explicar a aquest diari la setmana passada.