Si volem professionalitzar el club i fer un pas endavant, no teníem altra opció. La junta va abordar aquest procediment i l’assemblea, amb molt de criteri i il·lusió, ho ha ratificat. És un bon pas.

Estem competint amb equips importantíssims en la categoria, equips que multipliquen per deu el nostre pressupost, i jo crec que el Badalona ha de fer un pas més. Encara hem de veure en els propers mesos com acaba això. Hi haurà una segona assemblea per establir les participacions i una tercera assemblea en què s’anunciaran els imports perquè els socis puguin fer-se accionistes.

No sabria dir-li-ho. Estem molt contents perquè hi ha hagut molts socis que volen ajudar en la situació de dificultats que estem actualment, molta de la nostra gent s’ha preocupat i hi ha hagut voluntat de cooperar. Ja veurem després què passa perquè les quantitats en les participacions estaran determinades pels resultats del que l’Ajuntament deu al Badalona. A partir d’aquí farem números i els socis tindran l’opció de participar-hi.

Nosaltres creiem que el model de club de futbol i d’entitat esportiva en aquesta competició està esgotat. Els recursos federatius i municipals no són suficients per abordar un pressupost com Déu mana i els socis representen una part del pressupost mínima. L’única possibilitat humana de tenir continuïtat a la categoria és la conversió.

Hem rebut trucades per interessar-se sobre com està el procés. Però era necessari que primer els socis donessin el si i ara seran quatre o cinc mesos de procediments; per tant, tampoc estem en condicions de tancar res amb ningú. Alguna empresa s’ha volgut posar en contacte amb nosaltres a través de patrocinis per intentar posicionar-se en el futur, però a data d’avui la junta directiva començarà a treballar per formalitzar el secretari tècnic, l’entrenador i jugadors, que no serà fàcil.

Són dues coses diferents. Primer perquè és un conveni que està signat amb l’Ajuntament i que el dia 30 de març del 2017 se signa i tenen cinc mesos per complir-lo i arribem a l’1 de juliol i l’Ajuntament no dona senyals de vida. Entrem en aquesta dinàmica d’haver d’escollir pagar els jugadors en lloc de l’administració pública.

Si hagués estat més fàcil contribuir amb el pressupost potser hauria passat una altra cosa, però també és cert que amb 200.000 euros de subvenció de l’Ajuntament no podem competir amb el Mallorca, que té dotze milions, o l’Elx, amb set milions.