Un convidat de luxe
Després de l’ascens a primera divisió, Ramalho era un clar candidat a sortir de l’equip, però quan li va arribar l’oportunitat, la va aprofitar i ha acabat sent un fix en el central dret
El sistema amb tres centrals i la gran confiança del tècnic Pablo Machín han estat clau en la bona temporada del defensa basc en el màxim nivell
La invitació per entrar en l’equip titular li va arribar a través de les lesions dels companys i ho va saber aprofitar al terreny de joc
Jonas Ramalho va ser protagonista en la temporada de l’ascens a primera divisió, acumulant més de 2.000 minuts al terreny de joc, però l’estiu passat, durant la confecció de la plantilla que havia d’estrenar-se en la màxima categoria del futbol estatal, el seu nom va sonar amb força per sortir de Montilivi. L’arribada de més competència en la posició de central –Muniesa i Bernardo–, així com l’augment de nivell que suposava el nou escenari de primera divisió van posar en dubte la continuïtat del defensa basc. Ramalho, però, va tenir clar que aquesta havia de ser la seva oportunitat d’enganxar-se al màxim nivell –amb l’Athletic no ho va aconseguir– i la seva aposta va ser quedar-se en el Girona, iniciar la seva quarta temporada com a blanc-i-vermell i lluitar per disposar d’una oportunitat al verd.
El temps li dona la raó
La decisió semblava arriscada i, de fet, l’inici del curs de Ramalho va estar marcat per l’absència de minuts. El central va aparèixer per primer cop a la gespa en la jornada 6, en un sorprenent equip inicial ple de futbolistes poc habituals que va resistir com va poder contra el Barça per acabar perdent per 0-3. La inclusió de Ramalho en aquella alineació deixava clar el seu paper dins del nou Girona de primera divisió, tot i que la lesió de llarga durada d’Alcalá li permetia millorar la posició en el grup. L’oportunitat de tornar a entrar en l’equip titular, però, li arribaria després d’un seguit de lesions i sancions que van afectar els que fins llavors havien estat els centrals titulars –Muniesa, Bernardo i Juanpe– i Ramalho no va deixar escapar aquesta invitació a consolidar-se a primera divisió. La lesió de Muniesa va permetre al basc tornar-se a mostrar en les jornades 7 i 8, però les portes se li van obrir definitivament en la jornada 13 contra el Betis, amb Juanpe sancionat i, sobretot, en la següent, quan va haver d’entrar pel lesionat Bernardo a mig partit contra l’Alavés. A partir d’aquest moment, ja no hi va haver ningú que mogués el defensa del central dret, i una mostra és que va encadenar 18 partits sent titular i jugant els noranta minuts. Tot i la recuperació dels efectius en defensa, Pablo Machín va continuar confiant en Ramalho i no va ser fins a final de curs, quan l’acumulació de minuts va fer estralls, que el de Barakaldo va tornar a la banqueta.
Una progressió ben clara
Ramalho ha deixat vestint la samarreta del Girona ben enrere el registre de minuts que havia aconseguit a San Mamés, quan l’Athletic li va donar l’oportunitat de debutar en la màxima categoria. Sota les ordres de Marcelo Bielsa i encara sent membre del planter de Lezama, el defensa va acumular 396 minuts repartits en les temporades 2011/12 i 2012/13. Aquest curs, Ramalho n’ha disputat 2.228 i és el desè jugador més utilitzat de la plantilla. La seva presència en l’equip, però, ha variat molt des de l’inici del curs fins al final, i aquesta progressió es fa ben evident fent una ullada a quan ha jugat més estona. En la primera volta, Ramalho tan sols va aconseguir disputar 858 minuts, no va ser titular fins a la jornada sis i no va encadenar més de dos partits seguits fins a la tretze.
En la segona volta, en canvi, la fotografia del seu protagonisme és ben diferent, i el basc passa de ser un jugador secundari a ser gairebé inamovible en les alineacions de Pablo Machín, com demostren els 1.440 minuts de joc que va sumar en el segon tram del curs. A més, aquests minuts van arribar a través de setze titularitats i disputant els partits sencers.
Pel que fa al seu rendiment al terreny de joc, ha estat marcat pel fet que ha ocupat gairebé sempre el central dret. Al costat de defensors com ara Bernardo i sobretot Juanpe, que han destacat per les seves aportacions en atac principalment en les accions d’estratègia, Ramalho ha estat molt més fix al darrere; no ha fet actuacions espectaculars, però ha complert en línies generals. En alguns casos puntuals, com per exemple contra el Betis a casa, en què Machín va jugar amb una línia de quatre en defensa, també l’hem vist actuar com a lateral dret, la seva posició original.
Tot i la bona temporada, el ventall de possibilitats a l’hora de parlar del futur del jugador format a l’Athletic és molt ampli. Entre les variables a tenir en compte hi ha, d’una banda, el fet que Ramalho acaba contracte el 2019 i el mercat d’estiu pot ser l’última possibilitat que el Girona en tregui algun petit benefici en cas de sortida cap a algun altre club. De l’altra, l’aterratge d’Eusebio a la banqueta també genera moltes incògnites, ja que un canvi d’esquema el podria perjudicar, si no és que retorna al lateral.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024