Eloi Amagat té un millor record de l’ascens que del debut a primera divisió. Un cop celebrat l’anhelat aterratge a la màxima categoria, i després d’una fase d’incertesa, el capità es va quedar a la plantilla, però ha viscut una temporada difícil, més lluny de la possibilitat de treure el cap a l’equip del que hauria imaginat. Va arribar a debutar, però no va quedar satisfet, fins al punt que no es va sentir partícip de l’èxit de la permanència, tal com va assegurar ell mateix en una entrevista a aquest diari un cop tancada l’etapa de blanc-i-vermell.

Després de 182 partits en vuit temporades i tres categories diferents amb el Girona, Eloi es va haver d’acostumar a viure els partits de l’equip a primera des de la graderia o per televisió. No hi havia manera ni tan sols d’entrar en una convocatòria. La primera va arribar en l’últim partit del 2017, a Eibar, sense jugar. El debut va acabar arribant, ja en la 23a jornada. Va ser a casa, contra el Leganés, en un moment molt celebrat per tot Montilivi. Eloi es convertia en l’únic futbolista que havia jugat amb el Girona a tercera, segona B, segona A i primera. Tot just un tastet, de set minuts, que fins a final de curs només va tenir una altra reproducció similar. Tan o més especial, perquè va ser l’últim partit de la temporada a Montilivi, contra el València, i el Girona ho va aprofitar per fer-li un homenatge. El migcampista gironí acabava d’anunciar que tancava la seva llarga trajectòria com a blanc-i-vermell. L’ostracisme (15 minuts en tota la temporada) no li ha fet perdre la il·lusió per allargar la carrera, ja lluny de Montilivi.