Creus en la planificació
Marlos Moreno, Larry Kayode i Farid Boulaya no es van consolidar en cap moment al Girona per diferents motius i van acabar marxant el mes de gener
El davanter nigerià, tot i no marcar, no va deixar males sensacions però la falta de minuts i el somni de jugar el mundial el van acabar allunyant de Montilivi
Marlos Moreno havia de ser una solució en un possible canvi de dibuix que Pablo Machín no es va arribar ni a plantejar
Larry Kayode va disposar d’oportunitats en la primera volta però va pagar car la falta de gol tot i fer alguna bona actuació
Farid Boulaya va arribar després de molt temps inactiu per una lesió i no es va adaptar en cap moment ni a Girona ni a Machín
Tots els protagonistes de la històrica primera temporada del Girona a primera no van brillar de la mateixa manera. De fet, n’hi va haver tres que per un motiu o altre van haver de fer les maletes abans d’acabar el curs: Marlos Moreno, Larry Kayode i Farid Boulaya. Tots tres, fitxats durant l’estiu per donar un plus de qualitat a l’equip, però com es va acabar comprovant no passaran a formar part de la carpeta, força llarga, d’encerts de la direcció esportiva de Quique Cárcel. La taca més gran, segurament, és que Marlos i Kayode van ser dos dels cinc reforços que van arribar a través del Manchester City, amb l’afegit en el cas del nigerià que els anglesos van fer una inversió prèvia per ell per portar-lo al club de Montilivi.
Un pla B no utilitzat
Els bons resultats van condemnar Marlos Moreno, i és que el seu és un cas particular. Amb l’ascens a primera des de la direcció esportiva es volia donar a l’entrenador marge de maniobra per si convenia canviar el sistema en un moment determinat i per això es va portar el colombià, un extrem pur. Machín, d’idees fixes, no va tocar absolutament res del seu sistema amb tres centrals i carrilers, i per això Marlos Moreno no va tenir mai cap opció de fer-se un lloc a l’equip. Trenta-un minuts repartits en dos partits va ser el seu pobre balanç en la lliga abans de marxar cedit al Flamengo el mes de gener. El partit de copa al camp del Llevant, on va ser el millor del partit, va ser l’únic record positiu que Marlos va deixar al Girona.
A l’ombra de Stuani i Portu
De tots tres, Kayode és el que més va aportar en la mitja temporada que va estar a Girona. El punta nigerià venia avalat pels gols que havia marcat a Àustria, però precisament l’olfacte de gol és el que menys se li va veure. Això sí, tot podria haver canviat si en el debut a Montilivi contra l’Atlético hagués marcat en una rematada de cap que Oblak va salvar miraculosament. Va ser una de les poques ocasions que el nigerià va tenir amb el Girona –el seu millor partit va ser al camp del Deportivo on va ser una peça clau de la victòria (1-2)– abans de rebel·lar-se al gener per buscar una sortida tot i que continuava entrant als plans de Machín. Jugar minuts per intentar anar al mundial va ser la seva prioritat i el que el va allunyar de Montilivi.
Talent sense productivitat
El cas més negatiu que va viure el Girona la temporada passada va ser el de Farid Boulaya. El mitjapunta marroquí va arribar a Montilivi lliure com una aposta de Quique Cárcel, però havia estat mesos inactiu per una lesió al genoll que l’havia deixat fora dels terrenys de joc molts mesos. Boulaya havia d’aportar talent, creativitat i desequilibri –qualitats que té, i de sobres– a l’atac, si més no en moments puntuals on l’equip necessités inspiració, però a l’hora de la veritat no va funcionar. El marroquí no es va adaptar a l’equip i Machín tampoc li va trobar un lloc. Ja des de la pretemporada la seva aportació va ser mínima i un cop va començar la lliga va desaparèixer. Boulaya no va entrar en cap convocatòria i només se’l va veure vestit de curt uns minuts en la copa al camp del Llevant. La sortida en el mercat d’hivern estava cantada i el Girona ho va resoldre prou bé amb una cessió i opció de compra obligada al Metz.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024