Choco Lozano va arribar sigil·losament a Montilivi dos dies abans que es tanqués el mercat d’hivern. Sense llums ni taquígrafs, el Girona i el Barça van tancar una operació força sorprenent. Poca gent esperava que el club blaugrana es desempallegués d’un futbolista mig any després de fitxar-lo. Ni que el Girona es fixés en un futbolista que amb el filial blaugrana no destacava especialment (4 gols en cinc mesos de competició). Però a Montilivi estaven obligats a buscar la peça que no van trobar a l’agost i que es va fer encara més urgent al gener, quan van desfilar, un rere l’altre, jugadors com ara Marlos, Kayode i Boulaya. Per canviar el blaugrana pel blanc-i-vermell, el Girona va haver de passar per caixa i compensar al Barça la inversió que, a l’estiu, havia fet per un futbolista que va signar 19 gols en dues temporades amb el Tenerife (el club blaugrana va pagar al voltant d’1,5 milions d’euros a l’Olimpia pels drets de l’hondureny).

L’aterratge de Choco Lozano a Montilivi va ser cridaner. No va omplir la sala de premsa com ho havia fet, uns anys abans, el cosí de Messi, Emmanuel Biancucchi, però sí que va despertar una gran expectació entre la comunitat hondurenya, que no es va voler perdre la presentació del seu compatriota i va reunir uns 200 fans a la tribuna de Montilivi en la seva posada en escena.

Choco Lozano va entrar en la primera convocatòria (Girona-Athletic), però no va debutar fins a la segona (21 minuts al Sánchez Pizjuán, 1-0). Tot i arribar a mitja lliga, l’hondureny va acabar disputant més minuts (477’) que no pas altres futbolistes de tall ofensiu com ara Olunga (430’) i Douglas Luiz (370’) i dos més com ara Kayode (386’), Marlos Moreno (31’) i Boulaya (0’) que van fer les maletes a l’hivern.

Això sí, Choco Lozano es va haver de reciclar, perquè el seu lloc natural estava ocupat per un tal Christian Stuani. “L’admiro. Ha estat un futbolista clau. Inamovible”, va reconèixer l’hondureny. De fet, l’extraordinari rendiment de l’uruguaià va fer que en cap moment hi hagués debat sobre si algú havia d’ocupar el lloc del 7 per fer de 9. A Choco Lozano li va tocar reciclar-se i jugar en una posició absolutament nova per a ell. Més endarrerit, més enganxat a la banda, més sacrificat en temes defensius. “Va ser un canvi important, perquè va ser una posició totalment nova per a mi. Vaig haver d’aprendre nous moviments. Vaig haver canviar conceptes. La posició requeria atacar, però també defensar. I canviar la manera de pressionar”, recorda l’hondureny.

Choco Lozano va acabar el curs havent marcat un gol. “Per a un jugador que viu d’això, és evident que m’ha faltat una mica més d’encert. Però estic content amb l’adaptació i crec que aquesta propera temporada puc ser molt més útil a l’equip.” L’únic gol que va fer Lozano va ser amb una definició fantàstica a Vila-real. I el seu únic partit complet, al Camp Nou. Fitxat fins al 2022, l’hondureny està convençut que la seva millor versió es veurà aquest curs: “La temporada passada em va servir d’aprenentatge. Mai no havia jugat a primera i m’havia d’adaptar. Crec que ho vaig fer”, assegura.