Com la nit i el dia

Amb el conegut sistema de joc utilitzat per Pablo Machín, sempre amb tres centrals al camp, la cessió de Muniesa al Girona va ser molt benvinguda per reforçar l’equip en la seva estrena en l’elit. Com era d’esperar, el defensa format a can Barça i amb quatre anys d’experiència en el futbol anglès, va començar com a titular indiscutible, va jugar sencers els primers quatre partits i a un alt nivell –Bernardo i Alcalá van ser els altres dos centrals escollits per a l’inici del campionat–. Llavors, però, el lloretenc es va lesionar als isquiotibials al camp del Leganés en la cinquena jornada –li va fer perdre el que hauria estat el seu retrobament amb el Barça– i va estar un mes aturat.

Un cop recuperat, Muniesa va recuperar els galons i va tornar a ser imprescindible en l’equip, amb cinc titularitats consecutives –i tot jugat– que feien pensar que l’esquerrà seria un dels jugadors més utilitzats per Machín a final de temporada. Però el fatídic dia contra l’Alavés a Montilivi (2-3), amb una insòlita remuntada dels d’Abelardo que va fer molt de mal al Girona, també va deixar la rèmora d’una lesió en el tram final del partit de Muniesa, que aquesta vegada es va fer mal al turmell dret. A partir d’aquí va començar el veritable calvari del defensa, i és que després de rebre l’alta mèdica es va quedar sense lloc a l’equip, amb Machín que ja tenia un onze tipus molt definit i que apartava el lloretenc de la titularitat. De fet, en tota la segona volta de lliga Muniesa només va jugar 258 minuts repartits en tres partits, una participació amb comptagotes i sempre per cobrir alguna baixa puntual a l’eix de la defensa. El mateix futbolista va reconèixer en més d’una ocasió que la seva situació no era gens fàcil d’assimilar, i, tot i entrenar-se més que ningú, a Muniesa li va jugar en contra el bon nivell ofert pels seus companys defensius i també l’àmplia competència existent en la posició (amb la recuperació d’Alcalá, també lesionat molt de temps, i la fiabilitat al darrere que va mostrar Timor, Pablo Machín disposava de sis jugadors per als tres llocs disponibles al centre de la defensa), una tònica que es va mantenir fins a final de temporada.

Tot i aquesta pèrdua de participació progressiva del curs passat, Muniesa afronta el nou any amb l’objectiu de convèncer Eusebio –jugador i entrenador es retrobaran després de la seva etapa junts a can Barça– i així recuperar el lloc perdut en l’onze titular del Girona. També tindrà competència i segurament hi haurà menys marge de maniobra en el dibuix de l’equip –Eusebio sol jugar amb dos centrals–, dos aspectes que segur que no frenaran l’ambició del lloretenc.