Tot i que va viure en l’ostracisme la segona volta de l’estrena a primera, Marc Muniesa es va sentir molt compromès i identificat amb el Girona. El lloretenc es va trobar molt còmode al vestidor de l’equip de casa, i ara que ha canviat l’etiqueta –de jugar cedit per l’Stoke City a jugar en propietat amb un contracte fins al 2021– encara se sent més responsable. El Girona va fer efectiva la clàusula de compra obligatòria (si l’equip se salvava) a l’Stoke, i Muniesa ho té clar. “Ja soc 100% part del Girona, i això té un extra primer de motivació per part meva, i després de responsabilitat per intentar seguir la mateixa línia del club. Volem estar molts anys a primera”, va comentar el central, que té la voluntat d’arrelar-se a Montilivi. “Tinc exemples com l’Àlex, en Pere i l’Eloi, gironins que han estat molts anys aquí, i m’agradaria ser com ells d’aquí a uns anys”, va assenyalar.

Marc Muniesa és dels que ja coneixien Eusebio Sacristán, de l’etapa al Barça B. “Recordo que em vaig lesionar al primer equip, vaig tornar al filial i em va donar tota la confiança. Li agrada molt jugar amb la pilota, tàcticament tenia diferents variants, i suposo que aquí intentarà fer el mateix.” De fet, una de les grans incògnites és saber si Eusebio retocarà gaire l’esquema de Machín. “Avui és el primer dia que hem treballat una mica de tàctica, però encara no hem parlat d’aquests temes”, va comentar el defensa, partidari de tenir alternatives: “Si podem aprofitar la bona inèrcia dels últims anys i afegir-hi algun altre sistema per a situacions en què se’ns compliquin partits, estarà bé. Crec que Eusebio intentarà adaptar-se al que ja hi havia. Amb els seus matisos, però ens ha deixat clar que vol seguir més o menys la dinàmica de l’any passat i afegir-hi el que ha après tots aquests anys.” Muniesa va revelar una conversa de l’entrenador castellà que reflecteix la seva filosofia: “Ell té l’experiència d’haver estat al Barça, també jugant, i ens va dir que li agradava molt gaudir quan s’entrenava, i és el que vol fer ara, que els seus jugadors gaudeixin quan s’entrenen. Ara sí que treballem molt la part física, perquè és el que toca, però ens va dir que quan hi fóssim tots treballaríem molt amb la pilota.” Apliqui l’estil que apliqui, els gironins tenen clar que no poden perdre les virtuts que van exhibir la temporada passada, perquè l’exigència serà màxima en el segon curs a l’elit: “Hem de mantenir la mateixa il·lusió, perquè si no se’ns farà difícil. La gent que arribi, que intenti aportar coses que els que som aquí no tenim, per afrontar la temporada amb les màximes possibilitats de mantenir-nos com més aviat millor.”

Muniesa va tancar amb 13 partits i 1.127 minuts la seva primera experiència com a jugador del Girona, marcada per la falta sorprenent d’oportunitats a partir del gener: “Vaig començar molt bé i Machín em va donar confiança des del principi, però amb la lesió al turmell, i amb el bon moment de l’equip, va ser difícil entrar. Després, potser hi va haver oportunitats per aprofitar, però el mister va creure que no era així. S’ha d’acceptar i treure la part positiva de tot.” Ara el repte és natural: “Espero començar igual que la temporada passada, i sobretot no tenir cap lesió per no posar les coses fàcils al mister.” Teòricament, la manera de veure el futbol d’Eusebio l’hauria d’afavorir respecte a Machín, que va prioritzar centrals molt físics.