Resulta senzill imaginar què és el que sentirà Enric Gallego quan la temporada que ve agafi l’avió per desplaçar-se a estadis com Riazor, La Rosaleda, El Molinón, la Romareda o el Ramón de Carranza. Si no, ell ho resumeix de manera perfecta: “Una il·lusió enorme.” El davanter barceloní va aconseguir l’ascens a segona amb l’Extremadura i, després de fer una temporada espectacular en el futbol de bronze, en què va ser pitxitxi del grup tercer jugant-hi només mitja temporada, per fi tastarà una categoria professional. Un repte enorme que valorarà més que ningú. “Fa deu anys jugava en camps de terra, a primera regional, amb l’Alzamora i el Bon Pastor, i ara m’arriba una gran oportunitat”, explica el futbolista barceloní, que després de convertir-se en un dels grans referents del futbol català dels últims anys, l’hivern passat va fer les maletes i va canviar el Cornellà, on era una institució, per un projecte grandiloqüent com el de l’Extremadura. Va ser una aposta guanyadora, ja que amb el club blaugrana ha anat superant fases del play-off fins a fer el salt a segona divisió A.

“Aquests últims mesos a l’Extremadura han estat increïbles. Vaig començar molt bé i, tot i que em vaig lesionar just després d’arribar-hi i l’equip va classificar-se per a la promoció patint més del previst, tot ha sortit molt bé, tant des del punt de vista individual com col·lectiu”, relata Enric Gallego, que ha fet onze dianes amb el quadre extremeny. A Almendralejo, d’altra banda, l’artiller del Bon Pastor hi ha trobat un ambient que té poc a veure amb el de la segona B de l’àrea metropolitana de Barcelona. “És impressionant com es viu el futbol aquí, hi ha moltíssima afició, podem posar 12.000 persones al camp i hi ha un reconeixement públic; et paren pel carrer per demanar-te fotos”, explica Enric, que hi afegeix: “A diferència de Barcelona, on la gent és del Barça o del Madrid, el primer equip de la gent d’Almendralejo és l’Extremadura. És una història molt diferent.”