Girona

Francesc Rebled

Advocat i expresident del Girona

“El club ha de lluitar per consolidar-se a primera”

“Per a cada època hi ha perfils de presidents i gestors diferents i actualment toca la figura del president professional”

“El fet que es canviï en Machín per l’Eusebio és ja un repte molt gran”

Tot i que ja ho va ser com a interí el juliol del 2010, Francesc Rebled va agafar el càrrec de president del Girona entre el desembre del 2013 i el març del 2015. Advocat i fidel aficionat al club, el gironí segueix fil per randa l’actualitat de l’entitat amb optimisme, passió i ambició.

President, soci i aficionat del Girona. Suposo que un club molt especial per a vostè?
És clar. Soc soci des de fa molts anys i fins i tot vaig jugar amb l’equip juvenil del club fa temps. Soc un aficionat més des de fa un bon grapat d’anys i estic molt satisfet de veure el Girona actual després de tot el que ha viscut i passat el club en la seva història.
Recorda amb orgull la seva etapa a la presidència?
Evidentment, haver estat durant una època president del Girona és tot un orgull i una satisfacció. Eren moments molt diferents dels actuals i tot era molt complex. Em va tocar gestionar un club en concurs de creditors però vam aconseguir l’objectiu de sortir d’aquella situació per donar continuïtat i viabilitat a l’entitat pels futurs compradors. Esportivament, el curs en el qual ens salvem al final, coincidint amb l’arribada d’en Pablo Machín, va ser complicat i de patiment. El segon any va ser força bo i gairebé el culminem amb l’ascens, però les dificultats econòmiques eren grans. Per sort, el futbol ho aguanta tot. Si la pilota entra, els problemes econòmics es poden suportar millor, i és que el fet d’estar a dalt ens va ajudar a gestionar.
Quin luxe és ser president del Girona en l’actual situació, no?
Ara és una altra història. Tot és molt més professional, el consell es dedica a això i és un altre món. Per a cada època hi ha perfils de presidents i gestors diferents i actualment toca la figura del president professional. Evidentment, de la confiança dels propietaris. Jo no era un president professional; al contrari, havia d’invertir temps en el Girona i no en treia res a canvi, com entenc que havia de ser.
S’esperava viure l’actual etapa que viu el club?
El Girona era un club consolidat a segona A i això sempre et dona més possibilitats de poder pujar. A més, no sempre pugen els màxims favorits. Quan vam estar a punt de pujar l’any del Lugo i el Saragossa, o el següent contra l’Osasuna, sí que pensava que algun dia podríem fer el pas definitiu a la màxima categoria. Evidentment, no és fàcil fer el que s’ha fet, com tampoc ho serà consolidar-nos a primera divisió. Venen dos o tres anys molt importants i el club ha de lluitar per consolidar-se a primera i obtenir aquella regularitat que vam aconseguir a segona A.
Del primer curs de l’equip, què me’n diu?
És un curs molt positiu per al Girona ja que s’han superat les expectatives. Tots pensàvem que estaríem lluitant fins al final per no baixar, semblava el més lògic, però l’arrencada va ser bona i ens va donar un marge molt bo per jugar amb tranquil·litat i gestionar la temporada millor. Ens va ajudar el fet que tres equips es van despenjar per sota i ja eren clars candidats a baixar al mes de gener. L’equip va mantenir una regularitat i una estabilitat en la classificació que feia pensar que se salvaria bé.
Se sol dir que el segon curs a primera és molt complicat. Quina flaire li fa l’equip?
Tant de segona B a segona A com de segona A a primera, en els primers anys es manté el bloc de l’ascens i la inèrcia guanyadora, però en el segon això s’acaba relativament. El fet que es canviï en Machín per l’Eusebio és ja un repte molt gran. Estic intrigat per veure qui mou fitxa. Si Eusebio s’adapta als jugadors i al sistema o canvia el sistema i és l’equip el que s’ha d’adaptar.

La convocatòria de Francesc Rebled

1. Un porter.
Isaac Becerra.
2. Un defensa.
Migue.
3. Un migcampista.
Matamala.
4. Un davanter.
Kiko Ratón.
5. Un entrenador.
Pablo Machín.
6. Un president.
Narcís Roche. Va fer molt pel club i se li ha reconegut poc.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
Contra el Madrid (2017/18).
8. El millor record a l’estadi
La salvació contra el Dépor.
9. El pitjor malson.
L’empat contra el Lugo.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
Eloi Amagat.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
No més de 25.000 espectadors.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
La visualitzo, però amb l’equip consolidat a primera.
14. Li agrada la samarreta nova?
Sí, és molt moderna.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Sí.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Eusebio té capacitats per dirigir el Girona però tinc el dubte de qui s’adaptarà als canvis, ell mateix o l’equip.
17. Expliqui’ns una anècdota.
Un dia vaig haver d’anar a un bar a recollir el DNI d’en David Juncà i desplaçar-me fins a l’aeroport ja que l’equip marxava a Las Palmas i el futbolista no podia agafar l’avió.
18. El millor moment de la història del club?
L’ascens a primera divisió.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)