Girona

BERNARDO ESPINOSA

CENTRAL DEL GIRONA FC

“Es nota que al ‘mister’ li agrada el futbol creatiu i d’associació”

“S’ha trobat amb les mateixes cares que l’any passat i des del primer moment ens ha deixat clar que la seva intenció és continuar amb una idea que ha funcionat”

“Venim d’una temporada de matrícula d’honor, però ja és passat. La primera espanyola no és una lliga on un equip com el Girona es pot passejar tranquil·lament cada any”

[Fitxatges] El mercat segur que es mourà, però els futbolistes ens hem de preocupar d’això el mínim possible
Per a mi ja va ser un reconeixement gegantesc estar en la preselecció de 35 jugadors d’abans del mundial
Va ser una alegria veure Mojica en acció i fent un bon paper. Els quatre partits li quedaran gravats per sempre

Bernardo Espinosa (Cali, Colòmbia, 11 de juliol de 1989) viurà el seu segon curs a Montilivi. En el primer va ser un dels intocables de Pablo Machín, amb 34 partits i 2.868 minuts. Líder de l’eix de la defensa, no el preocupa que el Girona hagi fitxat de moment entre poc i gens perquè té clar que amb la base de l’any passat n’hi ha d’haver més que suficient per assolir l’objectiu de la permanència.

Com porten aquestes dues setmanes de treball després d’unes vacances més llargues del que és habitual?
Òbviament, la vida de l’esportista és estar actiu. Les vacances s’han agraït perquè ha estat un any intens. Tots vam gaudir molt de la temporada passada, però el desgast tant físic com psicològic va ser molt important, malgrat que vam assolir pràcticament tots els objectius. Aquestes setmanes de parèntesi han servit per gaudir, descansar, disfrutar de la família..., però també per carregar piles i energia.
Ara són 23 futbolistes, 25 quan arribin Stuani i Mojica i 20 quan se’n vagin els 5 del Peralada, entre els quals hi ha els cedits l’any passat (Coris i Alcaraz). Alguna cosa s’ha de moure, no?
Segur que el mercat, com sempre, ens portarà moviments. Sens dubte, aquest estiu ha estat condicionat pel mundial. Al Girona i a la majoria dels equips. De tota manera, els jugadors ens hem de preocupar d’això el mínim possible. La nostra feina és una altra i l’hem de centrar a donar-ho tot en cada entrenament i anar enfortint la nostra relació en el vestidor. El grup humà que hem creat i la pinya que hi ha ja va ser clau en el rendiment de l’equip i els resultats de l’any passat i ho serà un altre cop aquesta temporada.
De fet, les úniques novetats de moment són a la direcció, amb un cos tècnic nou de trinca. Quina és la primera valoració d’aquestes dues setmanes amb Eusebio?
És poc temps per fer una valoració detallada, però tot el que he vist és positiu. Ja se sap que l’arribada d’un nou equip tècnic comporta una sèrie de situacions noves, pautes noves i hàbits nous. De mica en mica estan intentant que nosaltres assimilem els matisos que ells volen, tant pel que fa a aspectes esportius com de convivència. Ens estan facilitant molt les coses i en aquests primers dies l’adaptació sembla senzilla.
De moment, el tècnic està mirant d’adaptar-se als jugadors que ja hi havia. Contra el Bolton va mantenir el sistema de Machín. Creu que serà també la tònica de tota la temporada?
El mister s’ha trobat pràcticament amb les mateixes cares que hi havia, i des del primer moment ens ha deixat clar que la seva intenció és continuar amb una idea que ha funcionat. Crec que és un encert aprofitar aquesta inèrcia que el Girona porta des de fa ja unes quantes temporades. Això no vol dir que no introdueixi variants, perquè sí que ho fa. Els matisos els veiem en la manera com vol que pressionem, en la distància que vol entre línies, en les basculacions... I ofensivament es nota que és un entrenador a qui li agrada el futbol creatiu, d’associació, atractiu...
A un central com vostè, que continuï amb la defensa de tres ja li està bé, no?
Per descomptat. És clar, això t’exigeix tenir sis centrals en la plantilla. Però si un dia vol fer defensa de quatre, és clar, la competència entre nosaltres creixerà perquè sis seríem molts.
S’ha parlat molt de sortides i de vendes. També el director esportiu. Però de moment no hi ha hagut operacions. El jugador n’està pendent, de tot això, o està en una altra òrbita?
Particularment m’agrada estar centrat en el dia a dia, disfrutar del meu treball i mantenir-me aïllat de les notícies que de portes enfora es poden comentar. Tinc clar que en el futbol pot passar de tot i jo mateix sé què és començar un curs en un lloc de treball amb les màximes expectatives [Sevilla] i firmar un 31 d’agost a les 11 de la nit per un altre equip [Racing].
Ha pogut o ha volgut sortir del Girona, vostè?
No. He passat un estiu molt tranquil a Marbella.
Es diu que mantenir l’esquema de l’any anterior és un bon punt a favor. Però també es parla molt de les dificultats afegides del segon any: ja no hi ha la inèrcia de l’ascens, la gana de l’estrena, els rivals ja et coneixen… Preveu un curs més complicat que el passat?
Cada temporada m’agrada pensar que comença de zero. Venim d’una temporada de matrícula d’honor, però això ja és passat. L’objectiu ha de ser, sens dubte, la salvació. El curs passat va sortir tot tan rodat que fins i tot va amagar la realitat d’aquest club i el que diuen també els pressupostos. De portes endins, sabem que repetir el que vam fer és molt i molt difícil. La primera espanyola no és una lliga on un equip com el Girona es pot passejar tranquil·lament cada any.
La clau serà arrencar bé?
La clau és acabar bé, però la inèrcia inicial és important. L’any passat, la bona arrencada ens va fer pujar molt l’estat anímic i vam sumar molts punts.
L’equip va acabar el curs força encallat. L’últim terç es va fer llarg. Creu que van arribar cansats al tram final quan apuntaven a l’Europa League o que els van començar a agafar la mida?
Va ser una barreja de tot plegat. Però és lògic pensar que una de les principals explicacions va ser que hi va haver un abans i un després una vegada vam assolir l’objectiu. També va coincidir que a mesura que el campionat avança s’acumulen minuts i esforços, i el nostre estil de joc era molt exigent físicament. Vol dir, doncs, que érem un equip competitiu al màxim. Els rivals patien quan jugaven contra nosaltres. Alguns havien de canviar la manera de jugar...
Aquesta setmana hi ha el sorteig. Firmaria que fos com l’any passat, amb els rivals més durs a l’inici? Després del mundial, el Barça, el Madrid, l’Atlético… poden ser més vulnerables, atès que els mundialistes s’hauran incorporat tard...
Això és una mica una arma de doble tall. Si ens trobem els rivals més forts a l’inici, direm això del mundial. I si ens toquen els no tan forts, direm que el sorteig ha anat bé perquè tindrem l’oportunitat de sumar molts punts d’entrada. Toqui qui toqui, sigui quin sigui el calendari, segur que veurem el got mig ple quan ho analitzem.
Estan utilitzant les instal·lacions de la ciutat esportiva del Manchester City. Això és com un hotel de cinc estrelles...
És un luxe total. Els jugadors del Girona som uns privilegiats i tenim una sort increïble de poder-ne gaudir. El que nosaltres fem aquí, altres equips han d’anar a l’altre costat del món per trobar instal·lacions que s’assemblin a aquestes.
Des d’on va veure i viure el mundial?
Des de casa, a Marbella. Amb la meva família i amics.
Fins quan va mantenir les il·lusions de ser-hi, a Rússia?
La il·lusió la vaig mantenir viva fins que va sortir la convocatòria definitiva, però no haver entrat finalment en la llista no va ser ni un pal ni una decepció. Jo em vaig sentir un afortunat d’estar en la preselecció de 35 jugadors i de ser el cinquè central del país. Al final n’hi van anar quatre. Això sol ja ho considero com un reconeixement.
Li va agradar Colòmbia?
A pesar de no arribar tan lluny com el Brasil, penso que ens estem consolidant com una selecció que sempre es té en compte. Ja no aspirem només a classificar-nos i a fer una bona primera fase, sinó a arribar als encreuaments finals. Enguany ens ha quedat la pena del cara o creu dels penals contra Anglaterra. Estàvem en la part bona del quadre i qui sap on hauríem pogut arribar, malgrat que en la primera fase no havíem exhibit el nostre potencial real.
Mojica tenia un interrogant i no només va formar part de la selecció sinó que va jugar tots els minuts possibles. Què li va semblar?
Un dels al·licients de Colòmbia, a banda de ser el meu país, era veure el meu company al Girona amb qui he treballat i gaudit tot l’any. De vegades els astres s’alineen i va coincidir el seu òptim nivell físic amb la desgràcia de la lesió d’un company. Va ser una alegria veure’l en acció i fer un bon paper. Aquests quatre partits, a banda de quedar-li gravats per sempre més, segur que l’han ajudat a créixer. I és jove, encara té molt de camp per córrer.
Quin resum en fa, en línies generals? França va ser la justa guanyadora?
Quan la teva selecció queda fora, al final ho veus com a aficionat. Em va agradar la solidesa de França en tot el mundial i em ve al cap que Colòmbia el va guanyar 2-3 en un dels últims amistosos de preparació. Crec que va estar a un nivell excel·lent i va ser el just vencedor. També em van agradar molt les credencials que va presentar Bèlgica. I, per sobre de tot, la igualtat i competitivitat que hi va haver en tota la fase final. Penso que no va decebre ningú.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)