La primera declaració d’intencions del Girona d’Eusebio a casa va ser rotunda i convincent. Amb les cometes que s’han de posar sempre en pretemporada, l’equip blanc-i-vermell va oferir un molt bon paper i va fer divertir les més de 7.000 persones que van assistir a Montilivi. El Tottenham, que es va presentar a Girona amb un grup farcit de teòrics suplents i joves, va patir de valent contra un conjunt que va mostrar fam i esperit competitiu, però també molt futbol amb la pilota als peus. La 42a edició del trofeu Costa Brava no va tenir color. El Girona, que l’estiu passat va superar el Manchester City per la mínima, va destrossar el conjunt de Mauricio Pochettino amb una actuació brillant. Liderada per Portu, l’home indiscutible del partit –un gol, dues assistències i la participació directa en un altre gol–, però amb un paperàs col·lectiu.

Hauria estat més bonic poder veure Harry Kane, Hugo Lloris, Dele Alli i companyia. O viure el retorn a la gespa de Cristhian Stuani i Johan Mojica un cop jugat el mundial, experiència impensable fins fa ben poc pel Girona. Fins i tot, ja posats a demanar, estrenar fitxatges i tenir la plantilla i els interrogants resolts. Però l’estiu és estrany. El Tottenham comença la lliga dissabte i tot just dilluns integrarà els nou mundialistes que van arribar com a mínim a semifinals. Els gironins, esperant encara les cares noves, tampoc saben si mantindran totes les peces clau, tal com demanava divendres Eusebio. Amb tots els condicionants, però, l’únic partit de pretemporada a Montilivi tenia al·licients de sobres. Un rival de Champions League sempre motiva. I l’estrena d’un cicle nou, tancat el d’èxit de Pablo Machín, també.

Eusebio considerava que el Costa Brava era una bona prova de foc i va presentar un onze ja prou ben definit segons el que ha anat fent durant la pretemporada. La sorpresa, Pedro Porro, era molt relativa, perquè és dels que més està brillant. L’extremeny va ocupar el lateral dret, amb Muniesa a l’esquerra, tot i que el primer tenia molta més profunditat i el lloretenc, l’encàrrec d’estar més pendent de tancar en defensa. Un lateral llarg, profund, i un de quiet. La combinació de pilota que va fer el Girona en els primers minuts va ser una mostra del que vol aplicar Eusebio. La pressió alta del Tottenham li dificultava treure-la jugant, però no va desdir-se’n. Portu va tenir les dues primeres oportunitats, però no va estar prou fi després d’una bona arrencada habilitat per Borja García (4’) ni va fer un control prou precís després d’una excel·lent aparició de Pedro Porro (8’). De seguida, Vorm va salvar l’1-0 en una rematada de cap de Choco Lozano, que va impactar molt bé una centrada magnífica de l’esquerra de Granell. Però van ser els spurs els que van marcar primer. Lucas Moura s’ho va fer tot sol. L’exjugador del PSG va provocar una falta a la frontal i va sorprendre Bounou amb un xut potentíssim al pal del porter que el marroquí ni va veure (13’). El 0-1 va fer créixer els de Pochettino, que feien una pressió alta que per moments asfixiava la sortida dels blanc-i-vermells. Però el Girona feia prou bona pinta. I no s’arronsava.

L’1-1 va arribar en l’acció posterior a un xut espectacular de falta de Timor que el pal va escopir. Portu la va recollir, va centrar i Juanpe, de cap, va seguir la línia de la temporada passada (defensa més golejador de la lliga) i va batre Vorm (22’). Just després del parèntesi per la calor, el Girona va fer el segon. Portu va agafar la moto i ho va fer tot fins que trobar Choco Lozano, que va marcar cap al pal llarg amb un toc subtil (33’). L’hondureny va tenir molt a prop un altre gol, però va tornar a topar amb Vorm (36’). El Girona s’agradava. Aprofitant virtuts que havia mostrat tota la temporada passada i afegint-hi més possessió i circulació, l’equip local es mostrava superior a un Tottenham que només funcionava en breus píndoles.

El Tottenham va estar a punt d’empatar després d’una errada en la sortida de Juanpe, que Amos no va aprofitar per centímetres (47’). Però va ser un miratge, tenint en compte el que va passar en tota la segona part. El central canari, poc després i a l’altra àrea, va mirar d’aprofitar una centrada de Portu. El murcià, en una versió molt òptima, va trobar el camí del gol després d’una bona assistència de Choco Lozano (52’). I de seguida es va inventar un toc d’esperó per habilitar Aleix Garcia, el xut del qual va aturar Gazzaniga. Si algun club dubtava de fer un esforç per endur-se Portu, l’actuació d’ahir era per convèncer-se’n. Qui sap si Eusebio es va penedir de mostrar-lo tant.

Borja García, un altre futbolista ple de detalls de qualitat amb la pilota, es va atrevir a fer dos xuts potents des de molt lluny en una mateixa jugada (57’). El 3-1 no era cap exageració. I el 4-1, tampoc. No va marcar Portu, que va trobar el pal, però sí Aleix Garcia, que va recollir el refús (61’). El Tottenham no era enlloc. Juanpe, amb dos cops de cap en la sortida de dos córners consecutius, va tenir molt a prop el cinquè.

El Girona, amb el reguitzell de canvis fets, va acabar jugant amb tres centrals (Èric Montes, Alcalá i Carles Planas) i va situar Ramalho al carril dret. L’únic dubte que va quedar fins al final va ser saber si cauria el cinquè. Aday va ser l’últim de provar-ho, sense sort.