Girona

JOHAN MOJICA

JUGADOR DEL GIRONA FC I DE LA SELECCIÓ DE COLÒMBIA

“Tota l’energia la tinc en el Girona”

“Si hi hagués algú que la volgués pagar, segur que tant el Girona com jo hi sortiríem guanyant”, diu el colombià, en propietat del club de Montilivi des d’aquest estiu

“És el més gran que m’ha passat fins ara en l’aspecte professional i una experiència que no canviaria per res”

“Hem d’anar graó a graó, i el primer és la salvació”

Hem d’arrencar amb bon peu. És vital per fer coixí. Amb tranquil·litat s’arriba lluny i amb urgències, no tant
Jugar el mundial compensa el temps de menys que he tingut de vacances. Però he cuidat el cos i arribo en forma
Eusebio i Onésimo han jugat al màxim nivell i saben de què va, això. Mantenim la competitivitat i gaudim entrenant
Em veig en qualsevol lloc de la banda esquerra i donant el màxim en cada moment. M’exigeixo molt a mi mateix

Johan Mojica (Cali, 21-8-1992) jugarà per tercera temporada en el Girona i per primer cop com a futbolista del club de Montilivi en propietat, després que les dues anteriors ho va fer com a cedit pel Rayo Vallecano. Quique Cárcel va decidir invertir els 5 milions d’euros pel mundialista, que a Rússia va jugar tots els minuts possibles amb Colòmbia i ara té una clàusula de 20 milions.

Els mundialistes han tingut unes vacances molt més curtes que la resta de companys. Com han anat?
Molt bé. Jugar el mundial compensa el temps de menys que he tingut de vacances. Poder ser a Rússia va ser una experiència que no canviaria per res. Tot i això, he pogut gaudir i descansar. He estat a Cali, a Cartagena i a Bogotà, amb la família i amics.
Temps suficient per descansar i arribar frescos, o hauria necessitat més dies?
Han estat unes vacances curtes, però al final ja notava que em feia falta tornar a estar amb l’equip, tocar pilota, entrenar-me... En tenia ganes.
Colòmbia va caure a vuitens de final contra Anglaterra en els penals. Creu que van perdre una gran oportunitat d’arribar molt més lluny?
Tots teníem aquesta percepció. I en aquell partit, tal com va anar i com vam forçar la pròrroga, no només ens vèiem a quarts, sinó que teníem un bon camí per arribar com a mínim a semifinals. El somni es va acabar a vuitens, però a Qatar ho intentarem millorar.
Personalment, va jugar tots els minuts possibles. S’ho esperava?
Quan vaig arribar, Fabra era el titular. Teníem una competència molt sana. Per desgràcia per a ell, es va lesionar, i això em va obrir portes. No totes, perquè va arribar més competència. Per sort, però, el profe [el seleccionador, José Néstor Pékerman] va considerar que estava bé per competir i jugar tots els minuts.
Com va ser l’experiència?
El més gran que m’ha passat fins ara en l’aspecte professional. Un mundial és el sostre. Jo el vaig disfrutar a la gespa i els meus pares i els meus dos germans van gaudir cada partit des de la graderia.
Té 25 anys. Encara li queda almenys un altre mundial, no?
Un, no. Jo en tinc fins i tot dos, al cap. Però el primer és mantenir el que he aconseguit i consolidar-me al lateral esquerre de la selecció. Aviat tornaran a venir les convocatòries de copa Amèrica, amistosos… Vull ser-hi i m’estic preparant. Per a la selecció i per al Girona. Físicament, a Rússia em vaig trobar molt bé. I ara també ho estic. He invertit, abans, durant i després del mundial, molt temps en el meu cos amb descans, alimentació, exercici… Crec que he arribat a Girona en un molt bon to físic.
Després de dues cessions a Girona, ara ja és jugador del Girona a tots els efectes. Es nota diferent?
La veritat és que estic molt content per aquesta confiança. Des que vaig arribar aquí a préstec, sempre he estat compromès amb l’equip. Això va derivar primer en una segona cessió i aquest estiu en el fitxatge. Estic molt agraït pel tracte rebut del club i també de la ciutat. Em sento a gust a Girona i amb moltes ganes de tornar a fer un gran any.
Mai es va consolidar en el Rayo, que fins ara era el seu club...
Sí. És curiós que hagi jugat més partits cedit en el Valladolid i en el Girona que no pas a Vallecas, però al Rayo sempre li estaré agraït per haver-me portat a Europa i donar-me la possibilitat de jugar-hi.
El club va pagar 5 milions al Rayo. Què en pensa?
Es una quantitat important. Vull tornar amb futbol els diners que el Girona ha invertit en mi. Em sento bé i tinc la responsabilitat de donar, en l’aspecte individual, més coses a aquest club en una etapa que serà molt important en el meu creixement com a futbolista.
Es parla de Portu, Juanpe, Stuani... i també surt el seu nom de futbolistes que podrien interessar a altres equips. Es veu en el Girona aquesta temporada o intueix un traspàs?
En el futbol poden passar moltes coses. Però tota la meva energia la tinc en el Girona. És bo que hi hagi rumors, que el teu nom surti a internet i que es digui que hi ha equips interessats. I fins i tot lògic, després d’haver participat en un mundial. Si tot això es tradueix al final en alguna oferta, ja arribarà el moment d’analitzar-ho. Ara només estic centrat en el Girona
Si el Girona va pagar 5 milions, li haurà multiplicat la clàusula. Sap de quan és?
De 20 milions.
Creu que hi ha algun club disposat a pagar-la?
No ho sé, la veritat. Però si hi hagués algú que la volgués pagar, segur que tant el Girona com jo hi sortiríem guanyant. Aleshores ja seria qüestió d’analitzar-ho tot.
Ni una cara nova, de moment. És una cosa molt atípica, a poc més d’una setmana de l’inici de lliga, no?
És curiós, perquè cada any hi ha novetats. A tots els equips. I aquí, les úniques cares noves han estat la dels jugadors del filial. De tota manera, això no és cap problema. La carta de presentació de la temporada va ser excel·lent, i si continuem gairebé els mateixos és perquè el club creu en aquests futbolistes.
Va jugar mitja part l’altre dia i va veure des de la tribuna el Costa Brava. Què li va semblar el Girona?
Em va agradar com vam jugar contra el Tottenham. Es va veure, i també a Reus, que l’equip està assimilant conceptes nous, però que manté aquella agressivitat i aquella gana. Ara ho intentem fer a través de tenir més la pilota i d’intentar sortir des de darrere. En això, el mister hi posa molt d’èmfasi.
De fet, el tècnic i el cos tècnic són les úniques novetats. Quina és la primera impressió en aquests dies que ha estat sota les ordres d’Eusebio?
D’entrada es tracta d’excel·lents persones amb les quals es pot treballar molt bé. Els futbolistes estem molt feliços del tracte que rebem. I també estem parlant de noms, com Eusebio i Onésimo, que han jugat a màxim nivell i que saben de què va, això. Els entrenaments els disfrutem, sense perdre mai l’esperit competitiu.
Eusebio juga amb un sistema diferent al de Machín...
Sí. Són dos estils diferents, i no vol dir que un sigui millor que l’altre. El que va fer l’anterior mister amb l’ascens a primera i deixar l’equip tan amunt l’any del debut és admirable. El profe [aquí es refereix a Eusebio] tracta ara d’implementar el seu concepte i les seves idees. Penso que ens poden anar també molt bé.
S’havia fet un lloc al carril. On es veu ara, al lateral o a l’extrem?
Em veig en qualsevol zona de la banda esquerra. Al lateral, d’interior, d’extrem...
La posició serà menys exigent que la de carriler?
Jo sempre intento donar el màxim, jugui on jugui, perquè soc un jugador que m’exigeixo molt. Tenir un company a davant o a darrere segurament ens donarà més oxigen que quan teníem abans tota la banda per a nosaltres. Amb bones ajudes i entesa, podem fer molt mal.
Creu que el fet de venir amb retard significarà un problema en relació amb la resta de companys que ja s’entrenaven?
Jo no he arribat tard. El que passa és que els companys van arribar massa aviat, que és diferent [riu]. No crec que surti amb desavantatge. Conec l’estil, estic integrat al grup i he arribat amb ritme i un bon to físic.
Planas i Aday, la mateixa competència que l’any passat...
Sí. Una competència molt dura. Són dos excel·lents professionals que si continuen aquí és per alguna cosa. Planas té unes grans condicions per defensar i Aday, un recorregut més llarg, com jo.
La permanència ha de ser l’objectiu o creu que aquest any han de fer un pas endavant?
L’important i primordial és que ens assegurem un any més a primera divisió. I a partir d’aquí, intentar arribar al més lluny possible i mirar els llocs d’Europa League. Però hem d’anar graó a graó i no voler córrer massa.
Diuen que el segon any és el més difícil...
L’exigència és màxima cada any. Estem parlant de la millor lliga del món. Serà una competència dura i s’ha d’arrencar amb bon peu. Això és vital per sumar punts i fer coixí. Amb tranquil·litat s’arriba lluny, i amb urgències segur que el camí és més feixuc.
El Valladolid d’aperitiu i el Real Madrid de plat fort ja en la segona jornada. El calendari és dur...
El Valladolid, tot i ser un equip acabat d’ascendir, ha estat molts anys a primera divisió i ja se sap que els equips que venen amb la inèrcia de segona A, com nosaltres la temporada passada, tenen un plus d’ambició i de ganes. Contra el Madrid, són d’aquells partits que no cal dir res per motivar una plantilla. I ells també saben quin peu calcem, a Girona. Ens farem respectar.
Al Valladolid, el partit del debut, vostè hi va jugar...
Sempre és atractiu jugar contra un exequip teu i veure persones amb les quals vas fer amistat. Encara queden jugadors de quan jo hi era. Al camp, però, no hi haurà amics, i menys en un primer partit que és fonamental guanyar-lo per començar a agafar embranzida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.