Fa una dècada el Reus era un equip de tercera divisió i, tot i disposar d’un juvenil a lliga estatal juvenil, gairebé no hi havia estructura de futbol de base, ja que altres clubs de la ciutat, sobretot el Santes Creus, acaparaven el talent en les categories de formació. En els últims anys, però, la tendència ha canviat i el club s’ha convertit en un referent també entre els més petits. Marc Carrasco, que va ser futbolista del primer equip del Reus la temporada del darrer ascens a segona divisió B, l’any 2011, recorda molt bé com ha canviat la situació. “Llavors vam celebrar-ho amb uns mil seguidors i les coses han canviat molt, la massa social s’ha multiplicat. Hem aprofitat el creixement del primer equip per desenvolupar el model de futbol de base propi. Hem creat una marca i, això, més enllà de les implicacions futbolístiques que té, genera identificació.” El coordinador dels equips de futbol onze del planter, de fet, posa un exemple molt gràfic del canvi de paradigma: “A la zona on visc, els nens juguen al carrer i veus que volen ser com Vítor, Olmo o Edgar Badia; això fa molt poc era impensable.” Carrasco, en tot cas, confia que tenir filials en bones categories permeti continuar fent aflorar un talent que la demarcació ja tenia. Ho fa recordant quatre casos d’èpoques en què el planter del Reus no era tan potent: “No hem d’oblidar que Ramon Folch, Querol, Jorge i Isaac Cuenca són gent forjada aquí.”