En vint hores, el Reus va aconseguir suavitzar una de les crisis institucionals més notables de la seva història. El triomf per 0-2 en un partit rodó de l’equip de Xavi Bartolo no serveix per amagar el ridícul als despatxos en aquest mercat d’estiu però sí, almenys, per dissimular els dubtes que ofereix aquesta plantilla, que ha perdut cinc jugadors respecte al que havia planificat.

Els xiulets al Martínez Valero no van trigar més d’un quart d’hora. Aleshores, el Reus s’estava exhibint a partir del seu joc de possessió, precís i pacient. Linares va disposar de dues oportunitats molt interessants però qui va obrir el marcador va ser Fran Carbia, culminant pel pal del porter una llarguíssima possessió roig-i-negra. Sense la pilota, l’Elx no va tenir marge per inquietar Edgar Badia i va trigar mitja hora a espantar el porter barceloní amb una segona jugada que Gonzalo Villar va enviar massa desviada.

En la sortida dels vestidors es podia preveure que l’Elx intentaria sortir més a l’atac i Sory va tenir una ocasió claríssima però va topar amb Edgar. Però aquí va aparèixer un altre registre dels roig-i-negres, ben sòlids en defensa. Villanueva es va erigir en el defensa perfecte frustrant cada intent de la portentosa davantera local. La defensa, això sí, no va ser la principal salvadora dels de Bartolo ja que el gol de la sentència va arribar en el moment ideal. Quan l’Elx anava posant cada vegada més carn a la graella, una centrada molt precisa de Borja des del carril esquerre va acabar rematada a pler amb el cap per Carbonell, que acabava d’entrar. Era el minut 71 i el Reus, que va allargar l’agonia dels locals gràcies a la solidesa defensiva, va tancar l’enfrontament i es va endur els tres punts a domicili.