Després d’allargar la seva particular travessia pel desert a segona A durant quatre temporades consecutives –entre la 2007/08 i la 2011/12–, el Celta de Vigo viu actualment un moment dolç i, de nou, plenament consolidat a la màxima categoria del futbol estatal. El club gallec encadena set campanyes a primera i somia en fer el salt qualitatiu cap a Europa per engrescar una mica més a la seva afició. L’inici de curs del conjunt blau cel convida a l’eufòria de l’entorn de l’entitat, i és que, sumar set punts dels primers nou possibles i encadenar en l’actualitat dues victòries, l’última contra el totpoderós Atlético a Balaídos (2-0) està a l’abast de pocs. Per tot això, el Celta arriba a Montilivi amb ganes de continuar engreixant la casella de triomfs i consolidant les bases del projecte encomanat a Antonio Mohamed, un tècnic argentí sense experiència al futbol europeu però amb un llarg currículum dirigint equips a l’Argentina i Mèxic.

El pas fugaç d’Unzué per Vigo va obligar a l’àrea esportiva del club ha fer un gran canvi i apostar per l’escola sud-americana caracteritzada per un futbol passional, d’alta pressió i de clara tendència ofensiva. I és que, lluny queda el futbol de toc, la sortida des del darrera i la possessió d’Unzué, que no va acabar de quallar al Celta i a la plantilla que disposava. Amb el ‘Turco’ Mohamed, amic de la infància de Diego Simeone, la intensitat i la pressió en camp contrari són innegociables, uns ítems que van de meravella a jugadors com Iago Aspas, Maxi Gómez, Pione Sisto o la medul·lar formada per Lobotka i Fran Beltran. Mohamed ha utilitzat en els dos últims duels que han acabat amb victòria del seu equip un 3-4-2-1 habitualment amb Hugo Mallo i Júnior Alonso com a carrilers –el paraguaià li ha guanyat la partida al gironí David Juncà per l’esquerra que va patir una inoportuna lesió al final de la pretemporada– i tres centrals sud-americans com els argentins Facundo Roncaglia i Gustavo Cabral i un dels fitxatges, el mexicà Néstor Araujo.

El Celta ha canviat de registre amb el relleu a la banqueta entre Unzué i Mohamed, que no ha tingut cap dubte d’aplicar els seus mètodes i estil per a una plantilla força competitiva tot i ser el tretzè club amb el pitjor límit salarial de primera divisió.