El partit d’ahir va deixar molts noms propis. Douglas Luiz va entrar en l’onze inicial pràcticament sense haver-se entrenat –el brasiler es va incorporar dilluns al grup–, Portu va tornar a Montilivi després de les negociacions amb el Sevilla i Alcalá va tornar a marcar més d’un any després. Tot i això, qui va acaparar el protagonisme va ser Cristhian Stuani, i és que el davanter uruguaià és el gran exemple d’un futbolista que té clar quin és el seu rol, que el compleix a la perfecció i que no intenta fer el que no li toca. Ell és la referència ofensiva d’aquest Girona, l’encarregat de marcar els gols i ahir va complir. I tant que ho va fer! L’uruguaià va obrir la llauna en la primera part i va matar el partit en la segona fent el 3-1 que deixava el matx pràcticament decidit. Sense aquests dos gols el seu partit hauria estat del tot insípid, i és que si a qualsevol aficionat del Girona li pregunten quantes pilotes va tocar diria que dues, les dues que van acabar amb gol, però tot el que toca Stuani es converteix en or.

En els primers vint minuts va estar sobre la gespa veient-les venir fins que Aday li va penjar una pilota a l’àrea de les que a ell li agraden. Tot i estar agafat per la samarreta i corrent enrere, res li va impedir posar-hi el cap amb aquella força que només ell té i rematar la pilota enganxada a la base del pal, on era del tot impossible que arribés Sergio Álvarez. Després del gol, l’uruguaià va tornar a desaparèixer de la vista de tothom, es va centrar en la feina fosca i es va reservar per a la segona part, quan va tornar a aparèixer en una acció ben diferent de la primera, acompanyant en un contraatac Portu i Pedro Porro per definir a plaer i marcar el 3-1.

Sempre actiu en la pressió dificultant moltíssim la sortida de pilota de la defensa rival, sempre lluitador en les pilotes dividides aconseguint en la majoria d’accions que la possessió acabi sent per al seu equip i sempre atent per despenjar qualsevol pilota que sigui refusada des de la defensa. En aquests aspectes l’uruguaià va ser sublim, com sempre, i això va afegir encara més mèrit a un partit per emmarcar. De fet, quan més el va necessitar el Girona, a part dels gols, va ser en els últims minuts, quan el Celta buscava l’empat i ell era allà, aguantant pilotes, fent retallades impossibles i provocant faltes fins que es va guanyar l’ovació d’un estadi de Montilivi embogit.

I si hi ha una altra cosa que l’afició del Girona pot tenir clara és que Stuani se’n va anar a dormir content amb el doblet, el primer de la temporada –el curs passat en va fer cinc–, però també centrat a continuar treballant per marcar més gols que ajudin l’equip. Potser no seran els 21 del curs passat, però mantenint aquest ritme i amb aquesta efectivitat Stuani segur que donarà moltes més alegries a Montilivi.