Girona

Jordi Triola

President de la Fundació del Girona i membre del Consell Assessor

“No estàvem al cas de Miami”

“És un tema estel·lar que havien d’haver plantejat al consell assessor i també als abonats. Ha faltat transparència i pedagogia”

“Està en ‘stand-by’ i hem de decidir què farem amb els 180.000 euros”

Jordi Triola Guillem (Girona, 19-9-1964) és el president de la Fundació Catalana Privada Girona FC, l’entitat que va gestionar i revitalitzar el futbol de base quan el planter del club de Montilivi estava deixat de la mà de Déu. Prèviament, i durant 20 anys, havia vist un munt de partits de futbol des de primeríssima línia, tot i que vestit de negre (va ser àrbitre i el seu sostre, la tercera divisió). Actualment ocupa un lloc en el consell assessor del Girona FC en representació de la fundació.

El Girona és un dels clubs de referència en futbol de base en l’àmbit català i també estatal gràcies a la gestió de la fundació?
Possiblement sigui així. Vam demanar a Josep Gusó poder assumir el futbol de base. Ell estava centrat en el primer equip, ja a la LFP, i ens el va cedir encantat, sense condicions. I entre set o vuit persones ho vam portar tot durant uns quants anys. Va ser una gestió domèstica però també molt professional. Tant esportivament com econòmicament. I va ser una sort poder deslligar el futbol de base de la primera plantilla. I també la manera com es va fer perquè, quan Delgado va comprar el Girona, no es pogués quedar amb la fundació, que era un dels seus objectius.
Recorda quan van perdre el control esportiu i per què van acceptar que tornés a ser dirigit des del Girona FC?
Va ser ja en l’època de Delgado. Ens va prendre la gestió esportiva, però no pas la fundació, que es va quedar en stand-by. I així continua.
La fundació estava en la relació de creditors del Girona FC. Rebled va signar un document segons el qual havien de rebre un 1,5% del pressupost del club...
Era la base de l’acord per professionalitzar el futbol de base. Si no volíem que els juvenils i els cadets paguessin quotes, els diners havien de sortir d’algun lloc. I vam acordar aquest 1,5%. Ara, amb el pressupost que mou el primer equip [40 milions], estaríem parlant d’uns 600.000 euros. Tot i que em penso que el cost del futbol de base actual i del Peralada supera el milió...
Han hagut de cobrar uns 180.000 euros. On són i quin ús tenen previst fer-ne?
Encara en falta una part, però els terminis s’estan complint. De moment, els diners estan guardats i hem de decidir què en farem.
Les relacions Fundació-Girona no sempre han anat com una seda...
Hi va haver moments complicats i de trasbals. De fet, aquest famós 1,5% el vam acabar guanyant als jutjats després d’un incompliment de contracte del club. Ara la relació amb els propietaris és bona. Han endreçat el club i vull pensar que tindrem per molts anys un Girona situat al primer nivell.
El club va proposar-los un lloc en el consell assessor. Van acceptar de seguida o es va haver de debatre?
Les converses van ser ràpides, però l’anunci del club encara va ser més precipitat. No vaig tenir ni temps d’anunciar-ho als meus companys de la fundació, que ja es va fer públic. M’hauria estimat més debatre-ho amb més calma i consensuar-ho entre els patrons, tot i que entenc que és bo que la fundació estigui representada en el consell.
Veu utilitat a aquest consell o creu que és ‘postureig’?
Crec que és positiu que hi hagi gent que pugui transmetre a la propietat les sensacions de peu de carrer, però m’agradaria que tingués un major protagonisme en les decisions.
Per exemple, Miami? En sabien alguna cosa o les han hagut de caçar al vol, com tothom?
No n’estàvem al cas, i penso que aquest és un tema estel·lar que ens havien d’haver plantejat al consell assessor. Com també als abonats, que són els grans afectats. Socialment, l’afer de Miami és de màxima magnitud. També econòmicament. N’hem parlat alguns membres del consell. Ha faltat transparència i pedagogia i ha sobrat precipitació. Calia més informació i avisar d’aquesta possibilitat abans que sortís a la premsa. I establir un debat.

La convocatòria de Jordi Triola

1. Un porter.
Rafa Ponzo.
2. Un defensa.
Migue, per implicació.
3. Un migcampista.
Borja García. Intel·ligent i elegant.
4. Un davanter.
Jito, un 9 que enganxava.
5. Un entrenador.
Rubi, el més complet. Veu el futbol de manera diferent.
6. Un president.
Dos: Narcís Roche i Delfí Geli.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
El Girona-Madrid.
8. El millor record a l’estadi.
L’estrena del Girona a primera divisió contra l’Atlético.
9. El pitjor malson.
El partit contra el Lugo. Una gran decepció per l’oportunitat desaprofitada.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
En Àlex Granell i Pere Pons. I, en el cas d’en Pere, perquè va sortir durant el temps de gestió del futbol de base per part de la fundació i d’aquell juvenil diferent, capaç de derrotar i golejar el Barça (4-1).
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi, amb una reforma integral i ordenada.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Entre 20.000 i 25.000.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
Vull creure-hi. De moment hi ha La Vinya, però m’agradaria que en un termini relativament curt la ciutat esportiva sigués un pas ferm per part de la propietat i l’afermament del projecte esportiu.
14. Li agrada la nova samarreta?
M’ha costat, però em va agradant. És trencadora.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
La tindria sempre entre els dos primers equipaments.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Machín ha donat molt al Girona i ha marcat una etapa, però el Girona també li ha donat molt a ell. Amb Eusebio veurem un futbol totalment diferent. Un bon canvi.
17. Expliqui’ns una anècdota.
Quan la fundació va començar a gestionar el futbol de base només tenia deutes. Amb imaginació i treball, ens en vam sortir. Un exemple van ser les samarretes que vam vendre de “Girona, a segona”, que en el partit contra el Ceuta ens van treure de les mans.
18. El moment més important de la història del club?
El gol marcat de penal de rebot d’en Kiko Ratón. Crec que allà era o tot o res.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)