El Reus i el Nàstic són dos equips en procés d’assentament. Tots dos intenten deixar enrere els problemes de l’inici de temporada, els dels roig-i-negres causats per l’afer dels jugadors no inscrits i els dels grana, per les dificultats d’un projecte que comença. I, en aquest camí, l’empat que van signar en el derbi d’ahir significa per a tots dos un punt de creixement. El Nàstic va estar més còmode en el desordre de la primera meitat, amb gol d’Albentosa en un córner (20’), i el Reus i el seu joc posicional van ser més protagonistes en la segona, amb l’empat de Linares (50’). El resultat fa un pèl més bona per al Nàstic la victòria de set dies enrere contra l’Osasuna, la primera i única del curs, i al Reus li serveix per continuar sense perdre en segona A contra el seu gran rival territorial.

El Reus, buscant combinar des del darrera, amb Gus Ledes iniciant les jugades entre els centrals, i el Nàstic ben col·locat, refiant-se de les pilotes robades per posar en joc els futbolistes ofensius i les bandes, van mostrar de seguida les credencials. El pla del Nàstic va funcionar, per exemple, en una transició ràpida que va deixar Uche amb metres per davant amb avantatge, però no va ser prou ràpid i va xutar desviat (6’). El del Reus, en dues jugades en què va guanyar l’esquena a la defensa rival, amb Shaq Moore (8’) i Borja Herrera (12’) mancats de convicció per finalitzar bé les accions. Quan el Reus semblava més assentat, i de domini creixent, un córner forçat per Tete Morente va significar el 0-1. El va servir Javi Márquez al punt de penal, on Albentosa va saltar més que ningú per rematar de cap. La pilota va acabar al fons de la xarxa després de tocar en Shaq Moore (20’). El Nàstic va aprofitar la inèrcia del gol per pressionar i mantenir endarrerit un Reus tocat. Les pèrdues de pilota dels roig-i-negres en l’elaboració donaven aire als grana, ara més còmodes i amb Coris i Morente participatius. L’andalús ho va provar amb dos xuts llunyans ben resolts per Edgar Badia. El Reus va tornar a prémer l’accelerador en el tram final del primer temps, amb una rematada de Carbia davant Becerra, que es va endur un cop (43’). La picabaralla posterior va ser una de les poques mostres de la tensió que hi sol haver en els derbis.

Tot i que la segona part va començar amb un parell d’aproximacions dels visitants –en una, una cursa de Coris, es va demanar falta sobre el grana quan entrava a l’àrea–, el Reus va marcar en la primera acció destacada, una jugada brillant: paret entre Juan Domínguez i Alfred Planas, centrada precisa del barceloní, mal posicionament de la defensa grana i rematada a gol, a la primera, de Linares (50’). Hi ha una llei no escrita en segona A segons què quan la segona part avança amb empat i els dos equips tenen motius per conformar-s’hi, el marcador no se sol moure. I així va ser, amb un Reus dominador però sense riscos ni grans ocasions –de destacada, només una de Linares, que es va orientar bé la pilota i va xutar desviat en bona posició (78’)– i un Nàstic més preocupat a defensar-se que a buscar la porteria rival.