Entre tots els aficionats del Girona que es van desplaçar al Camp Nou segurament ben pocs confiaven de veritat a treure’n un resultat positiu, però van tenir una alegria immensa amb un empat d’aquells que gairebé tenen el mateix gust que una victòria. I és que amb dues temporades els gironins han aconseguit fer allò que molts clubs tarden dècades a fer: guanyar un partit al Barça o al Madrid com a local i puntuar en un dels camps dels dos gegants de la lliga. La victòria de la temporada passada a Montilivi contra l’equip blanc el dia de Sant Narcís serà el gran record de la primera temporada a l’elit, i segurament l’empat d’ahir serà un dels moments més brillants d’aquest curs perquè era una d’aquelles coses que li faltava fer a l’equip per inscriure el seu nom a primera de totes passades.

De fet el partit d’ahir és la culminació d’una fase de creixement que l’equip ha aconseguit des que Eusebio ha apostat per tornar a la defensa de tres. En les dues primeres jornades l’empat contra el Valladolid en un partit pla (0-0) i la contundent derrota contra el Madrid (1-4) van generar certs dubtes, però la reacció ha estat brutal amb les victòries contra el Celta i el Vila-real i l’empat d’ahir. Amb aquest balanç els gironins han tancat el primer tram del curs amb vuit punts quan a priori semblava que havia de ser dificilíssim treure un botí esperançador. Comparat amb la temporada passada, el Girona ja té tres punts més que el curs passat en aquest moment, i és que l’equip no va aconseguir arribar a vuit punts fins a la novena jornada amb la victòria al camp del Deportivo.