L’1 de novembre del 2017 l’Olot, dirigit per Martín Posse, estava immers en una crisi de resultats i va sortir derrotat 1-3 del municipal contra el Cornellà, liderat per un Enric Gallego en estat de gràcia. Des de llavors l’afició garrotxina no ha parat de viure alegries, i és que en més de deu mesos l’equip no havia perdut ni un sol partit com a local, fins que diumenge el Mestalla (0-3) va trencar la ratxa de 15 partits consecutius sumant al municipal, amb un balanç de cinc victòries i deu empats. Després d’aquell cop dur contra el Cornellà, l’Olot va empatar a zero contra el Vila-real B en un partit que va suposar la destitució de Posse i l’arribada de Raúl Garrido a la banqueta, amb qui els olotins encara no coneixien el mal gust de la derrota jugant davant de la seva afició –el dia que van estar més a prop de perdre va ser l’última jornada del curs passat, contra l’Elx, abans que Barnils recorregués a l’èpica amb el gol de l’empat que valia la salvació.

Tot i la derrota, l’Olot sap que per aconseguir la permanència en la categoria de bronze ha de ser un equip sòlid i regular en els partits a casa i després aconseguir el màxim de punts possible a domicili. Així es va salvar el curs passat, sumant 28 punts com a local i rematant la feina amb 15 punts a domicili. De moment a casa els de Garrido només han sumat 2 punts de 9 de possibles, però ho han compensat amb un inici perfecte a domicili, amb les victòries als camps del Peralada (0-1) i el Conquense (0-1). “Tot i la derrota, els anys d’experiència em diuen que no ens hem de capficar i convé que estiguem tranquils. Havíem fet una gran arrencada i segueix sent molt bona”, valora el migcampista de l’Olot Hèctor Simón.