La segona A té la fama de ser la categoria dura i igualada per antonomàsia. Ja fa temps que els equips que baixen de primera tenen clar que tornar a la màxima categoria no serà bufar i fer ampolles, ni de bon tros, i es preparen per adaptar-se a una lliga exigent al màxim. De fet, en les últimes deu temporades, només set dels 30 equips que han baixat de primera han recuperat la categoria perduda només un any després. Són molts els exemples d’equips històrics, clàssics de primera, que s’han ennuegat en la categoria de plata, i de manera molt especial en les primeres jornades. L’adaptació no és mai fàcil.

Aquesta temporada, en canvi, els tres equips que al maig van baixar a segona A, el Màlaga, Las Palmas i el Deportivo, han començat molt forts, tots tres entre els cinc primers. El Màlaga és líder amb quatre punts respecte al segon i set respecte al setè, i Las Palmas i el Deportivo ocupen, respectivament, la tercera i la cinquena posició amb 14 punts, els mateixos que el segon.

El límit salarial que el 2013 va imposar l’LFP a tots els seus clubs –i que amb el temps pot fer que augmentin les diferències econòmiques entre ells– és una de les circumstàncies que poden explicar el bon rendiment, de moment, dels tres equips. Són, de llarg, els que tenen el sostre salarial més alt de segona, entre els 25 i els 18 milions d’euros, a força distància del quart en aquesta classificació –l’Osasuna, que el té d’11 milions– i quintuplicant el dels equips més pobres. L’ajuda econòmica que perceben els clubs que han baixat i els ingressos elevats que han tingut recentment en la màxima categoria els apugen el límit salarial, tot i que també cal tenir en compte que tenen llasts econòmics que han de deixar anar, com ara els sous elevats que arrosseguen i el pagament d’amortitzacions.

De totes maneres, a segona els diners poden ajudar a la felicitat, però no asseguren res. El curs passat els tres equips provinents de primera, l’Sporting, l’Osasuna i el Granada, que també tenien el límit salarial més elevat, es van quedar sense ascens, una fita que va assolir un dels equips més modestos, l’Osca.