Girona

Stuani no evita la trencadissa

Alarmant fragilitat defensiva del Girona, que acaba sucumbint contra un Eibar més efectiu i ordenat i que té definitivament la mida presa a l’equip blanc-i-vermell

Els locals fan el més difícil gràcies al setè i vuitè gol de Stuani en la lliga, però no saben conservar el 2-1 abans del descans i s’ensorren amb el 2-3 quan encara quedava temps de sobres per aixecar-se

Els d’Eusebio, que han sumat 2 punts de 12, acaben sense identitat i desorientats

Es miri com es miri, dos gols del Girona a Montilivi haurien d’haver estat suficients per assegurar els tres punts. Però la realitat és que ni un nou doblet d’un futbolista impagable com Stuani no va servir ni per sumar un trist empat. Fent ben poca cosa en atac, l’Eibar va batre tres vegades Bounou, suficient perquè es disparin totes les alarmes a l’hora de valorar l’eficiència defensiva dels d’Eusebio. Els visitants, a més, van sumar ordre i consistència a l’hora de tancar files i van deixar el Girona pràcticament sense ocasions en els vint minuts llargs que li quedaven després d’encaixar el 2-3. Possiblement aquesta nul·la reacció va ser un altre dels aspectes més preocupants del partit d’ahir. L’Eibar ni va patir. I dels cinc minuts afegits, els bascos van ser capaços de jugar-ne quatre a la parcel·la blanc-i-vermella quan el més normal era que s’haguessin hagut de multiplicar per contenir el setge local. Al Girona li va faltar de tot, especialment futbol. Però també aquell amor propi que és bo que aflori quan no tens arguments i has de tirar de cor. Que molta gent comencés a desfilar en el minut 85 no era només perquè gairebé eren les tres i tenien gana, sinó perquè també tenien clar que ni jugant fins dimarts el seu equip se’n sortiria.

Mana el VAR

Corregit dues vegades per Mateu Lahoz a Osca, ahir va ser Cordero Vega qui va fer anar de bòlit Prieto Iglesias. L’àrbitre del VAR ja pesa molt més que el de la gespa. Des de Las Rozas es va decidir que no hi va haver mans de Muniesa i sí d’Aday en dues accions molt protestades pels jugadors de l’Eibar, que van començar el partit molt més endollats que el Girona. Des dels onze metres, Charles va allargar la malastrugança de Bounou amb els penals i va fer pujar el 0-1. I encara sort que el davanter visitant va estar espès en la definició després que Orellana li servís en safata el que semblava el 0-2.

La primera mitja hora del Girona va ser per llençar a les escombraries. Tous en defensa i nuls en atac, els locals només van reaccionar a partir d’un toc de corneta d’Eusebio que va convertir el 4-1-4-1 inicial en un 3-5-2 sense necessitat de gastar ni una substitució. Muniesa va passar del lateral a l’eix, Aday va tornar a la posició original, Granell es va centrar una mica i Portu va avançar la posició. I la millora va ser instantània, gairebé miraculosa.

El Girona es va trobar molt més còmode. Tot i que el VAR va maquillar una errada clamorosa de Dmitrovic, va acabar apareixent el Messi del Girona. En dos minuts mal comptats, Stuani va canviar per art de màgia el 0-1 en un 2-1 amb dos gols marca de la casa. El primer, després d’una gran acció col·lectiva i el segon, després d’aparèixer novament el VAR, ara per contradir l’assistent.

De mal en pitjor

Quan es faci un vídeo de com gestionar bé el temps afegit es podria posar d’exemple l’Eibar ahir a Montilivi entre el minut 90 i el 95. I si es vol buscar una gestió amb els peus de l’afegit, visualitzar el partit del Girona entre el minut 45 i 50 és obligat. Lluny d’aprofitar l’estat anímic pels dos gols marcats, el Girona es va emparanoiar de mala manera i va començar a jugar amb foc. Fins que es va cremar. I va ressuscitar un equip a qui amb l’1-1 i el 2-1 semblava haver-li caigut el món a sobre. I en un córner, on al Girona li van sobrar centímetres però li va faltar actitud.

Tampoc no se’n va sortir el Girona després del descans. Va portar la veu cantant, però va produir ben poc. Ni tan sols Portu guanya ja aquelles cavalcades que l’any passat solien acabar en gol. Només Stuani manté l’estat de gràcia, però en la segona part totes les centrades van ser o molt toves i fàcils per a Dmitrovic o melons.

Muniesa va seguir amb la mirada Orellana i Juanpe va fer el mateix amb Sergi Enrich en l’acció del 2-3. Un va centrar i l’altre va rematar. I aquí es va acabar gairebé tot perquè el Girona no va tenir la capacitat de reacció que va tenir amb el 0-1. Eusebio va començar a fer canvis de jugadors i de dibuix. Primer Choco. Més tard Doumbia. Finalment, Patrick Roberts. El Girona ja no sabia si jugava un 3-3-3-1 o un 3-4-3. La desorientació va ser màxima i la foscor, absoluta. Són 2 punts de 12 i una absència d’identitat brutal.

ALTRE COP EL VAR

Va assenyalar el penal del 0-1 que l’àrbitre no havia vist i va concedir el 2-1, invalidat per l’assistent

L’EIBAR

Va entrar en el partit molt millor que el Girona i va manar en el marcador i també sobre la gespa

EL DE SEMPRE

El Girona va ser més equip quan va passar del 4-1-4-1 al 3-5-2 i Stuani va marcar les diferències

SENSE IDEES

Pèssima gestió del temps afegit de la primera part (2-2, 45’+4’) i foscor absoluta a partir del 2-3 (72’)

REACCIÓ ZERO

Choco Lozano, Doumbia i Patrick Roberts no van arreglar res i l’Eibar ni tan sols va haver de patir
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)