Fins i tot va treure el perill en dos córners a l’àrea del Girona en la recta final, amb dos refusos amb el cap més diligents que els que van fer alguns companys encarregats de defensar. Però Cristhian Stuani no ho pot fer tot. Inspirat com ningú, l’uruguaià va tornar a exhibir el seu poder golejador amb el tercer doblet en la lliga, cosa que cap altre jugador pot dir. Aquesta vegada, però, no va ser per liderar el triomf ni tan sols per endur-se un punt. La fragilitat defensiva va castigar el Girona i va frustrar Stuani, que es va situar com a màxim golejador de primera –amb el permís d’André Silva, Messi i Aspas, que juguen avui– però amb la contradicció que a l’equip no li va servir ni per puntuar.

El partit va començar fent pujada per al Girona, que tenia molts problemes per superar la pressió de l’Eibar i no trobava la manera de connectar amb els del davant. Les primeres accions de Stuani eren per barallar-se lluny de l’àrea o per discutir la gestió de Prieto Iglesias amb el VAR. En la primera aparició a l’àrea, Stuani va tornar a exhibir un nivell de productivitat altíssim. Va ser una de les primeres combinacions col·lectives dels gironins, amb una centrada magnífica de Pedro Porro. El davanter de Tala, al lloc oportú, hi va posar el cap i va fer l’1-1 (40’). I de seguida, el gol amb més suspens. Stuani va recollir una assistència de Bernardo i, amb la planta del peu, va desviar la pilota perquè fos impossible per a Dmitrovic (43’). L’àrbitre va començar assenyalant fora de joc, guiat pel linier, però al cap d’uns minuts carregats d’incertesa, va confirmar el doblet del pitxitxi, que s’enfilava fins als vuit gols en la lliga dels deu de l’equip. En ben poca estona, Stuani havia corregit una posada en escena dolenta del Girona. La pega va ser que l’avantatge no va durar ni el temps suficient per esperar al descans. Poc abans del 2-2, Stuani va tenir un un contra un amb Dmitrovic, amb encert del porter, tot i que l’acció va quedar invalidada per fora de joc.

Stuani va començar la segona part oferint-se per aguantar la pilota lluny de l’àrea. Just després de rematar de manera forçada una centrada alta d’Aday (57’), va recollir un refús de Dmitrovic i va forçar una falta amb targeta d’Arbilla que es va convertir en un xut perillós de Granell. L’uruguaià, tot i no ser un prodigi de velocitat, va posar el cos per fer-se seva una passada llarga de Borja que va quedar en no res (68’). El Girona semblava anar guanyant terreny i confiança –Stuani va reclamar la pilota a Porro, que no va centrar bé (69’)– però va arribar el 2-3 de Sergi Enrich. I correm-hi tots. Stuani va ser la referència ofensiva –amb Portu més escorat a la dreta– a compartir atac amb dos davanters: Choco Lozano i Doumbia. Però l’acumulació de puntes no va servir de res, perquè el Girona no va ser capaç ni d’arraconar l’Eibar a la seva àrea ni tan sols de penjar pilotes a l’olla. Una mala manera de desaprofitar una inspiració que comença a ser extraordinària.