El Peralada no aixeca el cap, i és que no hi ha manera d’aconseguir la injecció de moral que necessita l’equip. De fet, els xampanyers fan tot el contrari, i és que la derrota d’ahir contra l’Ebre és d’aquelles que deixa qualsevol molt tocat. Primer perquè ara el Peralada queda cuer en la classificació amb 5 punts, dos per sota l’Ebre i a 4 de la setzena posició de play-out, que marca el Conquense. I segon perquè un dia més l’equip va deixar sensacions estranyes, ja que combina moments d’un joc molt i molt bo amb altres de desconnexió que surten molt cars. El que és evident és que, al conjunt xampanyer, li falta ofici per gestionar els moments delicats del partit i ahir l’Ebre ho va saber aprofitar per furgar en la ferida.

Un dels grans condicionants del partit va ser la gespa, que estava en un estat força dolent després dels aiguats de tota la setmana. Com era d’esperar, això va perjudicar molt més el Peralada, que va tenir problemes per sortir des de darrere sobretot per la banda de Jordan, que si normalment ja ho passa malament amb la pilota ahir va patir de valent.

Més enllà de l’estat de la gespa, el Peralada no va començar bé, i és que va sortir a veure-les venir i l’Ebre, a mossegar. Per això, en el minut 1 Vito ja va haver de treure una gran mà en un xut de Gerrit, i en el córner posterior els xampanyers van tenir la sort que la rematada de cap de Michele va anar al pal. Tot i això els xampanyers no van poder resistir gaire perquè després d’un córner a favor servit de manera horrorosa l’Ebre va fer l’1-0 en un contraatac que Raúl va finalitzar rematant en planxa (8’). El gol va fer treure la son de les orelles al Peralada, que va anar a més gràcies a les pujades de Iago i a un Soni que va fer, segurament, el seu millor partit des que va arribar. Tot i això l’Ebre va tenir l’ocasió més clara en un altre contraatac de Mainz que Iago López va salvar sota pals.