Va ser, amb el permís de Ramalho, la sorpresa majúscula d’Eusebio Sacristán en el seu retorn a Anoeta. Com Willian José, a Cristhian Stuani, l’autor de vuit dels deu primers gols del Girona en la lliga, li va tocar començar el partit a la banqueta, afectat per unes molèsties. Era el torn de Seydou Doumbia, una de les apostes més fortes del club a l’estiu. No jugava un partit oficial de titular des de feia més de set mesos, va arribar a Montilivi sense prou ritme i tot just havia acumulat 28 minuts en tres participacions en la lliga. Sí que va jugar l’amistós contra el Tolosa a Peralada, on va fer patir amb accions estranyes. Tot i això, Eusebio el va posar en escena d’entrada. Tenia el repte per demostrar que estava preparat, l’oportunitat per esgarrapar minuts de qualitat –ni que fos davant de qualsevol eventualitat amb el pitxitxi–, però no se’n va sortir. Amb prou feines se’l va veure.

L’ivorià va ser el jugador més apagat del Girona durant tota la primera meitat. Poca activitat i nul·la productivitat. No té el perfil per despenjar pilotes, i tampoc era capaç de trobar connexions per baix amb els companys. I això que, només començar, va robar una pilotar i va buscar la centrada de Portu, sense arribar-hi (2’). Com si no se sentís bé jugant com a referència ofensiva, se’l veia amb comptagotes. Va recollir una pilota molt a prop del córner, però no va poder superar Illarra (27’). Més tard, va robar una bona pilota i va habilitar Borja García amb una passada dins l’àrea, sense més conseqüències (38’). I ja poc abans del descans, va ser coprotagonista, amb Moyà, d’una jugada còmica. El porter va fer coses molt estranyes, incapaç d’agafar la pilota amb les mans, però el davanter ivorià tampoc ho va saber aprofitar, regirant-se i provant una centrada tova en comptes de mirar a porteria (44’).

Res va canviar després del descans per a l’ivorià, que va continuar inactiu, sol i desconnectat de la resta. Va intentar caçar una pilota, però no va ser prou ràpid i va veure com Navas la rebutjava (55’). Va ser la seva última acció. Feia estona que Choco Lozano es començava a preparar –senyal que Stuani no estava fi–, i el canvi estava cantat. Eusebio va decidir substituir aviat Doumbia, que va jugar el doble de minuts del que havia acumulat en tota la lliga. Cinquanta-cinc minuts, però del tot improductius. Irrellevants. Preocupants. O s’activa molt, i ja comença a ser hora, o malament rai. Stuani, que va viure una segona part ben estranya escalfant-se i deixant de fer-ho abans d’entrar al camp, no s’ho pot fer sol a dalt.