Pedro Porro, amb 19 anys fets al setembre, s’ha convertit en l’amo del carril dret del Girona i dimecres va viure des de la banqueta el partit de copa contra l’Alavés, el de les oportunitats per a futbolistes amb menys minuts. Amb molts maldecaps als carrils, per cobrir l’absència de l’extremeny a la dreta es va apostar per Valery Fernández Estrada, el més jove dels quatre futbolistes del Peralada que van ajudar el primer equip. El futbolista de l’Escala, que el dia 23 farà 19 anys, va completar una actuació més que digna malgrat l’exigència de la demarcació i de l’escenari. Sense por de res, Valery està preparat per al que faci falta.

No era dels habituals en l’activitat diària del primer equip, però n’ha fet prou amb un entrenament i sobretot el partit a Mendizorrotza per fer molt bona impressió al cos tècnic. Després del partit, Eusebio va destacar la personalitat, la gosadia i la bona presa de decisions de l’escalenc, que no podia estar més satisfet. “És un orgull, una alegria terrible”, confessava. El més jove dels futbolistes que van debutar amb el primer equip a Vitòria –també es van estrenar Èric Montes, autor del 2-2, i Andzouana– va agrair els consells i el suport de tècnics i companys. “Els tècnics em van dir sobretot que estigués tranquil, que al cap i a la fi era un partit més i que jugués com he estat jugant des de petit. I els companys em van donar suport abans, durant i després del partit. Hi ha un equip magnífic i l’ambient és meravellós.”

Valery, que va passar pel futbol de base del Barça i va debutar a primera catalana amb l’Escala, va fer el salt l’estiu passat des del Girona juvenil fins al Peralada. Al costat dret, s’adapta al que li demanin: “He jugat de lateral, d’extrem i de carriler. Tot em va bé.” Amb el Girona tan minvat i els carrils molt coixos, Valery té més a prop, després del paper a Vitòria, l’estrena a primera divisió. “De moment, he de treballar amb humilitat. Si venen més oportunitats, crec que estaré preparat i donaré tot el que pugui”, afirma.