El partit entre el Girona i el Leganés està encerclat en vermell en el calendari dels dos equips. Per al Girona, l’oportunitat de situar-se amb un marge de deu punts per sobre del descens directe és prou llaminera per centrar els esforços a sumar els tres punts i gaudir d’una nova aturada en el campionat –la tercera– amb molta tranquil·litat. Per al Leganés, l’equip que marca el descens, evitar que un rival de la seva lliga el deixi enrere i sumar tres punts per treure el cap de les posicions fatídiques també fa que el matx sigui de vital importància.

El conjunt madrileny ha tingut a l’estiu múltiples canvis en la plantilla (hi va haver una vintena de moviments entre traspassos, cessions i rescissions), però el de més transcendència ha estat a la banqueta. La marxa d’Asier Garitano a la Real Sociedad després de cinc cursos d’èxit al club, amb el qual va pujar de segona B a l’actual primera, ha obligat l’entitat a reinventar-se després d’apostar per Pellegrino. L’argentí està passant per l’obligatori procés d’adaptació i acoblament a l’entitat i als nous jugadors, una etapa que sembla que comença a superar després d’haver perdut només un partit en les últimes quatre jornades –una victòria i dos empats– i d’haver demostrat a Butarque que és capaç de vèncer el Barça (2-1) i haver empatar en l’última jornada contra l’Atlético (1-1). I és que és com a local que el Leganés ha pogut sumar punts vitals –vuit de quinze–, uns registres molt positius tenint en compte els pèssims registre a camp contrari –tan sols un de divuit.

Al conjunt blanc-i-blau no hi ha cap figura ni cap jugador que destaqui o acapari el joc. En defensa la contundència de Siovas, Bustinza o Silva equilibra un atac bo amb El Zhar, Carrillo o Óscar com a homes més forts.