Girona

JORDI SUCARRATS

ENTRENADOR DE L’EQUIP DEL GIRONA DE LA LLIGA GENUINE

“És un orgull defensar els colors de la ciutat i el Girona”

“L’any passat va ser una mica de prova, però ara ja sabem com va tot. El projecte puja molt fort, ja som 30 equips”

“En aquesta lliga els resultats són importants, però no és el principal. S’ajusta més al «fair play»”

És un món en què gairebé et sents com un esportista professional. Els jugadors estan molt contents i agraïts
Demà comencem la lliga a Tarragona. Són trobades on hi ha un ambient molt bonic i et socialitzes amb tothom

Jordi Sucarrats dirigeix, juntament amb Carles Saló, l’equip de futbol del Girona de la lliga Genuine, una competició per a persones amb discapacitat intel·lectual que demà encetarà la segona edició amb una primera trobada a Tarragona. Suca destaca la magnitud del projecte i valora molt positivament l’acceptació i el recorregut de la iniciativa, que aquesta temporada ja inclourà 30 equips de tot l’Estat.

La lliga Genuine comença demà la segona temporada. Sembla que el projecte agafa forma.
Sí, l’any passat va ser una mica de prova. Vam començar que érem uns 40 jugadors, ja que ho vam dir a moltes entitats perquè pensàvem que no vindria gaire gent, i al final en van venir molts de cop. Que seguissin tota la temporada van ser uns 35-36 futbolistes. Aquest any hem reduït la plantilla a 25 jugadors, i d’aquests 25 haurem de fer les convocatòries de 16 jugadors per a les quatre trobades de l’any i els anirem rotant.
Els objectius són els mateixos que el curs passat o han canviat?
Veient la temporada passada, ara ja sabem com va tot i hem d’intentar competir al màxim, que tot i així ja és el que vam fer l’any passat. Volem plantar cara a tots els equips, i n’hi ha de molt bons.
Quins són els requisits per poder formar part de l’equip?
Tenir un mínim d’un 33% de discapacitat intel·lectual i ser major de 16 anys.
Quina és la rutina de l’equip?
Ens entrenem els dijous una hora i mitja (de 17.30 a 19 h) a Vila-roja. Tenim un camp de futbol 7. Primer fem exercicis d’escalfament, després practiquem molt la passada i sobretot els remarquem molt que juguin en equip. Al final solem acabar fent uns quants partits.
Demà comencen la lliga a Tarragona. Les trobades, a més dels partits, també són una bona manera de fer convivència, no?
Sí, debutem aquest cap de setmana amb dos partits dissabte i un diumenge. Són trobades en què et socialitzes amb gent de tot Espanya, veus diferents formes d’entrenar, d’entendre el futbol... Realment l’ambient que hi ha és molt bonic perquè tothom saluda a tothom, tothom va equipat amb el xandall dels seus equips...
Deu ser una feina molt agraïda dirigir aquest equip.
Molt, són persones molt agraïdes. Nosaltres els tenim en el context que els agrada molt venir, perquè venen a jugar a futbol amb moltes ganes. Seria diferent que vinguessin a fer una cosa que no els agrada gaire, ja que seria més complicat, però els donem l’oportunitat de poder jugar amb el Girona i estan molt agraïts i contents.
Els resultats són anecdòtics o hi ha fam de victòria?
En aquesta lliga els resultats són importants, però no és el principal. S’ajusta més al fair play, ja que tu també puntues els altres equips, l’afició, l’entrenador... Puntues una mica l’altre equip sobre si han actuat bé dins del camp, i coses d’aquest estil.
Per a la plantilla deu ser tot un orgull defensar els colors del Girona?
I tant, representem la ciutat de Girona i un equip de primera divisió. Estem molt contents de defensar aquests colors.
El contacte que té l’equip amb jugadors de primera divisió també és un valor afegit de la competició.
Amb això ens emocionem tots molt, quan ve el president, els jugadors, el capità... A més, quan anem a jugar a fora també venen jugadors o exjugadors professionals i ens entreguen els premis, fan xerrades... És un món en què gairebé et sents com un esportista professional.
A títol personal, què el va fer decidir a agafar les regnes de l’equip el curs passat?
Fa uns dotze o tretze anys que entreno l’equip de futbol sala de la Fundació Ramon Noguera i uns tres o quatre que també he agafat l’equip de bàsquet de la mateixa fundació. I quan va sortir la idea d’aquest projecte de la lliga Genuine m’ho van proposar i de seguida m’hi vaig tirar de cap, ja que em va encantar.
Quin futur o quin sostre creu que té la lliga Genuine?
Hem començat molt fort, perquè realment és molt gran el que fem. L’any passat hi havia 18 equips i aquest curs serem 30 de tot Espanya, així que el projecte puja bastant fort.
A Girona encara no s’ha fet cap trobada. Estaria bé, no?
De moment no n’hi ha hagut cap. Estaria molt bé jugar a Montilivi, però solem anar a jugar sempre a les ciutats esportives, mai al camp gran, tot i que moltes vegades sí que fem la presentació a l’estadi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)