Si el problema als carrils ja era evident amb les lesions de Mojica i Aday, el contratemps que suposa la de Planas és majúscul, sobretot després que el club desestimés aprofitar la finestra extraordinària que li havia obert la Lliga per fitxar un futbolista per la baixa de llarga durada de Mojica (tenia temps fins al dia 20 passat). Per tot això, el Girona ha d’utilitzar els recursos propis i, en aquest context, els futbolistes del Peralada són més necessaris que mai.

De fet, ja fa dies que Valery està treballant completament en dinàmica del primer equip i ha entrat en les últimes tres convocatòries de lliga –a Mestalla, contra el Leganés i al camp de l’Espanyol–. Fins i tot, l’escalenc va estar a punt de debutar a l’RCDE Stadium –va fer escalfament en la segona part–, però Eusebio va apostar per Doumbia.

El problema que té el Girona, però, és que s’ha quedat només amb un carriler: el reconvertit Pedro Porro. A partir d’aquí, les opcions que té el tècnic de La Seca en la plantilla del primer equip són fer jugar jugadors fora de la seva posició natural (Muniesa va ser l’opció escollida al camp de l’Espanyol i probablement ho continuarà sent el que queda del 2018). Ramalho seria el següent de la llista, però obligaria a treure’l de l’eix, on està rendint de meravella. I buscar més alternatives en la primera plantilla ja seria fer invents.