Els grans davanters sempre tenen el repte personal d’aconseguir marcar en els grans estadis del futbol mundial. Pel que fa a Diego Costa, pot presumir d’haver vist porteria en els escenaris on juguen els grans clubs europeus, però el fet que durant diverses temporades l’Atlético l’enviés cedit a equips que jugaven a segona divisió A com el Celta o l’Albacete fa que la llista s’ampliï a estadis poc habituats a veure grans estrelles. Un dels terrenys de joc que figuren a la llista on ha marcat l’ara davanter de l’Atlético és Montilivi.

Diego Costa va trepitjar territori gironí el 14 de febrer del 2009 vestint la samarreta de l’Albacete a segona divisió A. Aquella era la primera temporada del Girona en la categoria de plata del futbol estatal, i el duel contra l’equip manxec tenia molta importància ja que era un enfrontament directe entre dos equips que lluitaven per la permanència. A Montilivi, Costa va ser titular i va ser un dels pocs partits d’aquell curs en què no va jugar els 90 minuts, una decisió que l’afició manxega devia maleir. I és que en aquell partit Diego Costa va oferir un tastet d’allò en què s’acabaria convertint: un depredador de l’àrea. El davanter va veure com li anul·laven un gol per una càrrega il·legal a Rafa Ponzo en el llançament d’un córner (12’), i en dues accions va ser capaç de posar en avantatge el seu equip fins a l’1-3. En la primera, va guanyar per velocitat Migue i va superar el porter amb un xut ras des de l’interior de l’àrea, i en la segona es va valdre del seu potent físic per protegir la pilota i assistir Toché. Va ser canviat en el minut 84 i en els sis minuts que quedaven Xumetra i Jito van ser capaços de restablir l’empat. Incorporat al mercat d’hivern del curs passat, Diego Costa s’estrenarà amb l’Atlético en un Montilivi que ha canviat molt en els darrers nou anys.