Primers passos

L’aurèola que acompanyarà Griezmann i Diego Costa aquest diumenge serà ben diferent de la que tenien en la seva primera visita al feu gironí. En tots dos casos, el seu pas per Girona va estar marcat per la joventut dels futbolistes i pel fet que els duels disputats a 2a divisió A significaven els seus primers passos en el futbol professional de l’Estat espanyol.

En el cas de Diego Costa, els camins del brasiler i del Girona es van encreuar en la primera temporada dels blanc-i-vermells en la categoria de plata. A la ratlla dels 20 anys i ja en propietat de l’Atlético de Madrid, el club madrileny va apostar per les cessions per tal de fer créixer una de les joves promeses que tenia en plantilla. Diego Costa va completar un primer any en el futbol espanyol força discret com a cedit en el Celta, i per al curs 2008/09, l’Atlético va escollir l’Albacete. En el club manxec, les seves xifres van millorar –35 partits i 9 gols–, una evolució que li va valdre fer el salt cap a primera, una vegada més com a cedit, però en aquest cas al Valladolid.

Pel que fa al vincle de Griezmann amb Montilivi i amb el Girona, els aficionats que aquella temporada –la 2009/10–, van estar al cas del que passava en la 2a divisió A segur que recorden com el seu nom va anar guanyant força amb el pas de les jornades, i el Girona en va ser un espectador privilegiat: en el partit de la primera volta contra la Real Sociedad, jugat al setembre a Anoeta, aquell jove francès de 18 anys arribat a Zubieta amb només 12 no va ser titular, però va entrar després del descans i va fer canviar la cara al seu equip, que perdia 0-1. En la segona volta, a Montilivi, Griezmann ja era tota una sensació, i una mostra d’això és que, quatre dies abans que jugués contra l’aleshores equip de Narcís Julià, la federació francesa va convocar per primer cop en categoria sub 19 el futbolista txuri-urdin. Amb la Real Sociedad, aquella temporada significava l’inici d’una carrera que ha situat Griezmann entre els millors jugadors de tot el món, i amb els bleus, aquell mateix estiu del 2010, encapçalava la selecció francesa en el títol de campió europeu, i uns anys després repetiria lideratge per ser campió del món.