L’únic precedent entre el Girona i l’Atlético a l’estadi de Montilivi va coincidir amb l’estrena del club gironí en la màxima categoria del futbol estatal. Aquella nit del 19 d’agost serà recordada pels 11.512 aficionats del Girona que es van aplegar a les graderies per ser testimonis d’una efemèride per a l’entitat. El joc que va mostrar l’equip dirigit llavors per Pablo Machín i l’ambient que es va generar en ple estiu ha estat superat només pel duel que els blanc-i-vermells van guanyar al Madrid (2-1), una victòria de prestigi difícil d’igualar.

Agafant el relleu de l’últim partit oficial que es va disputar, l’empat a zero més dolç contra el Saragossa que va assegurar al Girona l’ascens a la màxima categoria, Montilivi va ser una festa per rebre un dels gegants del futbol estatal i europeu. L’Atlético de Madrid arribava a terres catalanes amb els dubtes típics que es generen a començament de curs i amb molts futbolistes agafant la forma adient per arribar bé als mesos més decisius. El Girona, després d’una pretemporada irregular i amb resultats negatius, va sorprendre tothom desfent-se del City una setmana abans de l’inici de la lliga, en el torneig Costa Brava, i contra els madrilenys va confirmar el canvi de xip competint com ningú i marejant un equip que es troba a anys lluny en tots els aspectes. Les graderies retràctils de la zona de preferent i del gol nord de Montilivi, estrenades per a l’ocasió, van superar la prova d’haver d’aguantar milers d’aficionats saltant i embogint amb cada una de les dues dianes de Stuani, que en dos minuts va posar de cap per avall els presents.

El 2-2 final, amb un gol de Giménez quan a només cinc minuts de la conclusió, va deixar un gust agredolç; minuts després, amb més serenor, la dolçor va acabar apoderant-se de l’orgull i el sentiment de tots.