Un partit amb molta història: set gols, polèmica, crispació i desenllaç no apte per a cors tous enmig d’una bogeria absoluta. El Figueres va aconseguir tres punts agònics amb un gol en el minut 94 d’Èric Torres en un contracop. El Santfeliuenc va navegar entre l’èpica i la tragèdia.

Els locals van disposar del control en els primers minuts i fruit d’això Reñé va aprofitar un refús de David Aroca per estrenar el marcador. Els empordanesos van reaccionar en el tram final del primer temps capgirant el resultat en 180 segons. Ruiz es va fer un autogol i Canal va creuar la pilota lluny de l’abast de Toni.

La segona part va desencadenar les hostilitats. El Figueres va endurir el joc, el públic local es va enfurismar i els visitants es van quedar amb deu jugadors per l’expulsió de Ferrón. En l’acció posterior a la segona groga, de nou Canal va trobar el camí de la xarxa en rematar en segona acció un servei de córner. El partit semblava dat i beneït. No obstant això el Santfeliuenc va treure orgull i rauxa. Els locals van anar reculant i Sani va saber aprofitar una passada de Rovira per fer el 2-3 i inaugurar vint minuts frenètics de futbol dominats per la crispació entre la graderia i els futbolistes visitants. A set del final, Romo es va inventar un xut a la mitja volta que va significar l’empat. I en el 94’ una contra ben executada pels visitants la va aprofitar amb una rematada Èric Torres.