Qui domina, respira

L’Atlético va sortir amb una pressió molt alta i el Girona ho va passar malament per treure la pilota jugada des de darrere. Això sí, quan els d’Eusebio van aconseguir tenir la possessió a camp rival, qui va patir va ser l’equip de Simeone. Especialment quan la pilota va caure a peus de Roberts, situat ahir al costat esquerre, i no pas al dret. L’anglès va ser un factor desequilibrant en la primera mitja hora i es va posar Montilivi a la butxaca amb la seva velocitat i habilitat. Tot i això, el perill real del Girona en la primera part va arribar amb accions d’estratègia, bàsicament en córners i segones jugades.

L’únic escenari en el qual es va trobar còmode l’Atlético va ser amb la pilota controlada a tres quartes parts de camp. El Girona es va plantar amb una línia de cinc i una de quatre i va deixar ben poques escletxes. L’ocasió més clara de gol la va perdonar Saúl, que es va presentar fins a la frontal de l’àrea petita, però va estavellar la canonada al travesser quan tenia el 0-1 mastegat. Malgrat que en algunes fases el domini de l’equip visitant va ser molt clar, els de Simeone no van acabar mai d’aprofitar les bandes ni van exigir defensivament Granell, que va ser la solució d’Eusebio al carril esquerre.

El partit pintava a 0-0 fins que va aparèixer Stuani. Qui el va deixar sol dalt l’escenari va ser Patrick Roberts amb una assistència majúscula. Després, l’uruguaià s’ho va fer tot solet: va provocar el penal –el VAR va haver de corregir De Burgos Bengoetxea, que va veure la falta fora de l’àrea– i el va transformar en l’1-0. El davanter va afegir un gol més des dels onze metres –el tretzè seguit que acaba a les xarxes– i va trencar la malastrugança del Girona, que havia fallat les quatre penes màximes que li havia xiulat l’àrbitre basc.

Iraizoz i Valery

Simeone va tardar més del compte a moure fitxa i no va donar entrada a Correa fins al minut 19. L’argentí, que ja va ser determinant a Montilivi la temporada passada, va tornar a activar el seu equip en atac. Ell i també Gelson, que va sortir deu minuts més tard.

Per si no n’hi havia prou amb el pas endavant de l’Atlético, la lesió de Bounou va afegir més inquietud a Montilivi, que feia estona havia abaixat els decibels veient com els de Simeone feien i desfeien. Va ser el torn d’Iraizoz, que va sortir molt endollat i va evitar l’1-1 en la primera intervenció amb una mà inversemblant.

Els de Simeone van acabar traient petroli del joc directe. Diego Costa va estirar la cama al límit per controlar una pilota que, si se li hagués escapat, hauria acabat a les mans d’Iraizoz. L’esforç de l’hispanobrasiler va valer la pena perquè l’acció va acabar amb l’autogol de Ramalho.

L’1-1 va caure a plom al damunt de Montilivi i dels futbolistes locals. I Eusebio va tirar endavant el pla que tenia previst amb Valery, que va debutar a primera en un moment en què semblava que el llançaven als lleons, amb el Girona grogui i l’Atlético, sobre el paper, desbocat.

Gairebé contra pronòstic, però, els locals van sortir de la depressió i els de Simeone es van mig conformar amb l’1-1 quan semblaven en dinàmica de buscar l’1-2, cosa que va dir molt poc d’un aspirant a tot. De fet, en els set minuts de temps afegit va ser el Girona qui va avançar línies i, amb Portu reaparegut i activat, també qui més va buscar la victòria.