L’anàlisi detallada dels rivals és un dels elements que més s’han anat potenciant amb el creixement estructural del Girona. Els equips solen tenir en compte els apunts tàctics dels rivals a partir del que han anat veient durant l’evolució de les jornades, però no tot es pot controlar. Els canvis d’entrenador solen alterar el treball de l’equip que s’hi troba i, com a efecte col·lateral, condicionen l’anàlisi de qui el vol estudiar. És el que li passa ara al Girona, que dilluns viurà l’estrena en la lliga de Gaizka Garitano com a entrenador de l’Athletic Club. Les experiències anteriors a primera contra equips amb un relleu recent a la banqueta no han estat reeixides per als blanc-i-vermells.

En la primera experiència en la màxima categoria, el Girona es va trobar dues vegades un entrenador que debutava a la banqueta rival, i totes dues van ser males experiències per als de Machín. A Montilivi, Abelardo Fernández va aconseguir amb l’Alavés una remuntada que els va donar molta energia (2-3) i, ja en la recta final de lliga, David Gallego va substituir amb encert l’etapa fosca de Quique Sánchez Flores a l’Espanyol (0-2).

De tots els partits contra equips amb un canvi recent a la banqueta, l’únic que va acabar del tot bé per al Girona va ser la visita de Paco Jémez al capdavant de Las Palmas. En el seu segon partit de lliga, el tècnic va provar de canviar l’esquema, va situar tres centrals i va acabar escaldat amb un 6-0 molt cridaner. El Girona va viure l’altre extrem a Anoeta, d’on va sortir golejat (5-0) en el segon partit d’Imanol Alguacil, el substitut d’Eusebio Sacristán. També en el seu segon partit, Javi Calleja va aconseguir amb el Vila-real els tres punts a Montilivi (1-2) i José González (Màlaga) va aconseguir un empat a La Rosaleda (0-0).