Isaac Nana, com molts nens petits, s’emmirallava en un dels seus germans grans, el que jugava a futbol. Així, moltes tardes, la seva distracció era acompanyar-lo a entrenar-se a un dels camps que hi ha per Madina, el seu barri a Accra, la capital de Ghana. I un dia va arribar la seva oportunitat. “Va, calça’t les botes i juga amb nosaltres,” li va dir. Va ser llavors quan va començar tot. L’ara migcampista del Badalona no va trigar a destacar i va jugar en diferents equips com el Madina Youth, el Platini o el Manchester United, un club que no té res a veure amb els red devils més enllà d’agafar-li prestat el nom. Això ho compaginava amb el que fan centenars de joves talents africans, apuntar-se a tornejos organitzats per acadèmies i grups de representants europeus. “Vaig jugar molts d’aquests trofeus i gairebé sempre em feien propostes”, relata el migcampista de 24 anys, que explica la dura realitat d’aquests tractes: “A Àfrica les coses són molt diferents d’Europa. T’escullen per rendiment però després et venen amb exigències injustes i has de dir que no.” Un dia, però, tot va canviar. Un representant espanyol va oferir-li unes condicions que el van convèncer i va fer el pas. “Amb 17 anys em planto a Europa i, a sobre, al futbol espanyol. La il·lusió que tenia era enorme”, rememora Nana, que va arribar per jugar al juvenil de l’Alcalá però va saltar directament al primer equip, on, un cop va tenir els papers solucionats, va jugar-ho tot a segona B malgrat acabar de complir la majoria d’edat i desconèixer totalment el futbol europeu.

Des d’aquella primera temporada 2011/12 fins ara, Isaac Nana ha anat passat per molts equips més enllà de l’Alcalá. A la seva nòmina hi figuren també el Rayo B, l’Atlético de Madrid B, el Recreativo –99 minuts a segona A–, el Cadis, el Fuenlabrada, el Mérida i, ara, el Badalona. Al club escapulat, el ghanès té molt clar què hi vol fer: “Tenir la continuïtat que m’ha faltat les darreres temporades per assolir el repte de fer el salt a les categories professionals. Si pot ser aquí, millor.”

Nana, de fet, sap molt bé quin és el dia a dia d’un club de primera línia, ja que la temporada al filial de l’Atlético (2013/14) la va passar entrenant-se amb el primer equip. “Aquell any ha estat el meu millor any, perquè imagina’t el que és treballar al costat de figures com Diego Costa, Arda Turan, David Villa... i a les ordres del Cholo”, recorda el mig, que va disputar dos amistosos amb el primer equip i va formar part d’una convocatòria de lliga contra el Celta: “Va ser una experiència espectacular i sempre em quedaré amb una xerrada que vaig tenir amb Simeone, en què em va dir que si estava convocat era perquè valia, que havia de confiar en mi. Des de llavors, no he temut cap ambient ni cap rival.”

Amb aquesta mentalitat guanyadora Nana s’ha fet un lloc fix a la medul·lar del Badalona, on encadena dotze titularitats. El ghanès, que lloa la tasca de Ramon Maria Calderé “fent creure a tots els jugadors en la seva forma de treballar”, creu que el conjunt del Barcelonès té prou potencial per pensar en clau grandiloqüent: “Hem d’anar a pams, que això és molt llarg, però fins ara ens hem mostrat combatius i crec que hi ha potencial suficient per batallar a la part alta i fer grans coses.”