Gorka, espectacular

Com era d’esperar, l’Athletic va posar tota la carn a la graella des del minut 1. El Girona es va plantar amb un 3-4-2-1 que a l’hora de la veritat va ser un 5-4-1 perquè els carrilers (Eusebio va optar per l’ofici de Granell abans que per la joventut de Valery) van jugar amb línia amb els centrals per la pressió que va exercir d’entrada l’equip de Gaizka Garitano, que va voler intimidar –i no va estar gaire lluny d’aconseguir-ho– amb una sortida amb les revolucions al límit on els gironins es van acabar encomanant a Iraizoz. L’exporter de l’Athletic va fer un primera part perfecta, pràcticament a la mateixa alçada que el partit que Bounou va fer a Mestalla. El navarrès va treure tres mans inversemblants (una a Williams i dues a Aduriz) en el primer quart d’hora i va mantenir el Girona endollat en el partit quan l’afició de l’Athletic havia celebrat fins a tres o quatre vegades l’1-0.

La desgràcia que va tenir l’Athletic a l’àrea d’Iraizoz es va convertir en fortuna a la d’Herrerín, perquè quan Stuani va aconseguir batre el porter local, el VAR va actuar i va anul·lar el 0-1 per unes mans de l’uruguaià captades des de Las Rozas, amb Cordero Vega encara ben despert. Tot i que San Mamés ho va celebrar com un gol a favor, els jugadors locals van començar a veure clar que el Girona els podia fer molt mal amb molta cosa. Amb el passet enrere dels locals, els d’Eusebio van passar de dominats a dominadors i van treure el cap per primera vegada en tot el partit. Borja, Pere Pons i Porro van tenir bones ocasions, però ni de bon tros tan clares com les dels locals.

Monòleg de l’Athletic

Semblava que el Girona tenia per fi el peu al coll al seu rival i que havia aconseguit equilibrar les forces, però els de Garitano van tornar a la càrrega els deu últims minuts abans del descans –Gorka va tornar a salvar l’1-0– i ja va ser un no parar fins al final. El descans no va servir per canviar la dinàmica del partit. Els bascos ja havien inclinat el camp i la segona part van continuar exactament igual. El Girona es va plantar amb dues línies molt juntes a prop de l’àrea i va necessitar uns prismàtics per veure Stuani, amb qui pràcticament no va connectar ni una sola vegada. Tampoc amb Borja i amb Portu, en zona de ningú i ben controlats per la defensa local. Eusebio va intentar guanyar control amb Douglas, però tampoc no va ser la solució.

Mentrestant, l’Athletic continuava fent i desfent. I també s’anava desesperant en veure com una vegada rere l’altre apareixia Iraizoz o qualsevol dels centrals, concentrats i inexpugnables per alt. La segona meitat va ser un exercici de resistència. Garitano va posar en joc Susaeta, San José i finalment Muniain, determinant en els vuit minuts que va estar sobre la gespa perquè va ser capaç d’inventar-se un no penal del no res. Iraizoz hauria pogut completar el partit de la seva vida, però Aduriz el va retratar amb un Panenka.