Parteixo de la idea que, els sistemes, els fan bons o no els jugadors. Els sistemes en si no existeixen. Només són punts de partida, el que passa és que les obligacions que dones des de la banqueta provoquen un desenvolupament en el joc, i després hi ha la intenció que tu vols que tingui l’equip. I aquí sí que crec que hi ha certa diferència entre el que feia Machín i el que fa Eusebio en el Girona.

Tots dos són equips molt físics, en què predomina la cuixa. La diferència més important que veig és que, continuant amb un mateix guió i un mateix patró, sí que crec que amb Machín eren més verticals, el joc interior gairebé no existia, tot ho feien per fora, hi havia molts canvis d’orientació i volien jugar molt a camp contrari. Ara amb Eusebio, dins aquesta mateixa posició al terreny de joc, sí que intenten tenir més possessió de la pilota però jo crec que és més per tenir un control del temps del partit que no per portar la iniciativa del joc. Es va poder veure al camp de l’Athletic: com que el Girona replega amb tanta gent, Eusebio posa una línia de cinc defenses i una a davant de quatre migcampistes, i quan recupera la pilota té poca gent a davant i necessita sumar passades per poder tenir aquest control en el desenvolupament de la jugada. Si sumen passades, és quan despleguen els carrils, sobretot amb Pedro Porro per la dreta, i si no tenen l’alternativa de Stuani, jugar directe amb ell, i que un cop baixi la pilota assisteixi els migcampistes que arriben de cara, com ara Borja García i Portu, i així començar a atacar. És més o menys el mateix que amb Machín però sí que crec que a Eusebio, per la seva manera d’entendre el joc, li agrada més la possessió però no com a punt de partida sinó per tenir un control del temps i que el joc no sigui tan esbojarrat.