La porteria del Sevilla va ser una muntanya russa el curs passat. Tot i tenir dos dels porters amb més projecció del futbol estatal –Sergio Rico i David Soria–, els dubtes en aquesta posició van sobrevolar el Sánchez Pizjuán durant tot el campionat. El Girona va visitar Nervión a principis de febrer, i tot i passar per una bona ratxa de resultats –encadenaven quatre jornades sense perdre–, al Sevilla estaven més centrats en el debat a la porteria que en els blanc-i-vermells. Per mala sort, al Girona li va tocar viure en primera persona el dia que Sergio Rico va alçar la veu a través d’una actuació espectacular. L’andalús va començar el recital en la primera part, quan ja va fer diverses aturades de mèrit a les rematades de Portu i Aday. Abans del descans, Rico ja va deixar clar que tenia el dia, i va ser capaç d’aturar un penal executat per Aday amb una gran estirada.

El Girona va perdonar en els primers 45 minuts, i només de començar la represa, qui no ho va fer va ser el Sevilla: Sarabia va finalitzar un contraatac marcant l’1-0 en la primera gran ocasió dels andalusos. El Girona, tocat i amb la pólvora mullada per l’absència de Stuani, que estava lesionat, ho va seguit intentant i va generar perill com a mínim per forçar l’empat. Les rematades de cap de Bernardo i Portu ja a les acaballes van acabar topant amb un Sergio Rico gegant. La bona actuació no va reconduir la situació i Rico va fer a l’estiu les maletes cap al Fulham.