Girona

PABLO MACHÍN

ENTRENADOR DEL SEVILLA

“Els duels individuals decidiran”

“Ser favorit serveix de ben poc, però accepto aquest cartell perquè juguem a casa i estem més ben classificats”

“El Girona hi té un dèficit i s’ha de reinventar. Granell sempre se’n surt i, si no, hi ha Valery, que fa bona pinta”

Eusebio ha actuat amb intel·ligència i ha creat un equip que ja es trobava còmode amb aquest dibuix. Ell és més pausat i jo era més vertiginós
Aquí no tens temps de patir per les derrotes ni d’assaborir els triomfs. Dijous vam guanyar un partit clau a l’Europa League i demà ja tenim a sobre el Girona

Pablo Machín s’enfrontarà demà per primera vegada al Girona des que va deixar el club de Montilivi i ho farà enfortit per la trajectòria del Sevilla, viu a l’Europa League, segon classificat a primera divisió i també a vuitens de final de la copa. El de Gómara ha tingut un extraordinari aterratge al Sánchez Pizjuán, però es conscient que està en un club on no es pot abaixar la guàrdia..

Es van treure un gran pes de sobre quan van guanyar dijous en l’Europa League?
Sí. Per a nosaltres era un partit clau. Podia haver-hi hagut un abans i un després, ja que, per molt que haguéssim guanyat a l’estiu les eliminatòries per estar a la fase de grups, no passar a setzens hauria estat un pal molt gros. No m’atreviria a dir que un fracàs, però sí una forta decepció. Ara podem estar una mica més tranquils, tot i saber, però, que això no para.
Té la sensació que el partit de demà contra el Girona és com el primer que va jugar, sent entrenador del Girona, contra el Numància?
Hi ha similituds, sí. Però també alguna diferència. Jo havia estat un home d’un sol equip, que era el de la meva ciutat, i la primera vegada que em vaig enfrontar al Numància va ser, a més, a Los Pajaritos. Aquell partit va ser molt especial i el de demà també ho serà, tot i que no sigui a Montilivi, però també ens anem fent grans, tenim més experiència i professionalitat i sabem que tot això forma part del teu treball. Però és evident que, més que enfrontar-te al teu exequip, sempre t’agrada retrobar-te amb gent que t’ha ajudat a aconseguir estar on ara estic. I valoro també que per la situació tant nostra com del Girona no sigui un partit traumàtic.
A Girona va iniciar una aventura tot sol. A Sevilla s’hi ha endut dos homes de la seva confiança com són Jordi Guerrero i Jordi Balcells. Era una condició innegociable?
Tothom sap quines eren les circumstàncies d’aquell Girona. Aquí a Sevilla crec que no hauria estat bo venir sol. Ni per a mi ni per al club, i així els ho vaig fer veure. A banda dels Jordis, també va venir Carlos Martínez [analista]. Hem anat a un club d’exigències immediates i tenir d’entrada un equip tècnic amb les idees d’entrenament i de joc assimilades era guanyar temps i tranquil·litat i no pas haver de començar a formar altres persones. Era de calaix, doncs, que hi havia d’anar amb la meva gent, tot i que també vaig acceptar, perquè he estat home de club, que el Sevilla hi posés gent de la seva.
Jordi Guerrero i Jordi Balcells fan el mateix que feien amb vostè al Girona?
Sí. Tots tenim la nostra funció en el dia a dia, en el despatx i també en la gespa. Guerrero fa més anàlisi dels rivals, i Balcells i jo fem més planificació física i setmanal perquè el fet de jugar tres partits per setmana implica un esquema diferent en relació amb les últimes temporades en el Girona.
Accepten el rol de favorits, en el partit de demà?
Sí. Serveix de ben poc ser o no favorit, però jugar a casa i estar per sobre en la classificació et pot donar aquest cartell.
Si algun entrenador coneix bé el Girona i el seu sistema, aquest és vostè. És un gran avantatge?
Crec que l’avantatge que puc tenir jo coneixent els seus jugadors i el seu sistema el poden tenir també ells perquè em coneixen a mi. Però per molt que els entrenadors proposem, els que decideixen són els jugadors amb el seu talent. I d’aquests tipus de futbolistes, en té el Sevilla i en té el Girona.
Eusebio volia jugar amb defensa de quatre i ha acabat rescatant la defensa de tres. Era previsible?
No em va sorprendre perquè totes les intencions de l’àrea esportiva quan va buscar un nou entrenador era trobar algú receptiu i obert a aprofitar el que tenia de bo l’equip. Crec que va ser un encert total escollir Eusebio i que ell també ha actuat amb molta intel·ligència, ja que els tècnics estem per guanyar partits i treure rendiment a l’equip. I amb algun matís propi ha anat formant un bon equip que ja es trobava còmode amb aquest dibuix i que ara és millor perquè ja són futbolistes reconeguts a primera divisió.
Quins són els matisos d’Eusebio?
Al principi el veia amb la idea de tenir una defensa de quatre però que en atac es quedava amb tres. Això era una novetat. Ara el més cridaner és que intenten fer un joc una mica més pausat i de combinació i control. Nosaltres érem més vertiginosos i directes, fèiem més canvis d’orientació...
Què li sembla la temporada del Girona, amb un punt més que l’any passat després de quinze jornades?
Està fent una primera part de curs magnífic. No és fàcil per a cap equip després de quinze jornades estar barallant-se en els llocs europeus.
Per al Sevilla, des del juliol ha estat un no parar: Europa League, lliga, copa… Cada setmana és de tres partits, gairebé…
Per a mi, molt més enllà de la institució, dels entorns i de la pressió que significa estar en un club com el Sevilla, la gran diferència i el repte que tinc al davant és precisament aquest. Hem hagut de canviar coses de la metodologia. Les setmanes de tres partits impliquen viatges i no poder entrenar-nos com ho fèiem al Girona.
Amb l’afegit que cada partit és un examen...
Aquí s’està acostumat a guanyar. Això és indubtable. I l’afició magnifica molt un resultat puntual, tant si és bo com si és dolent. Això ho sabem. Per això també és important tenir clar quina és la nostra via i ser coherents. I no donar tombs i canviar coses sense criteri només per un mal resultat.
Una derrota és més difícil de digerir que a Girona? Les setmanes es fan més llargues?
Ni tenim temps de patir les derrotes ni d’assaborir les victòries. Acabem de classificar-nos per als setzens de l’Europa League i ja tenim el Girona al damunt.
Ha parlat de l’afició. És un canvi radical respecte a la de Montilivi?
L’afició del Girona, com tots els que formàvem part del club, ha anat creixent amb els anys en quantitat i qualitat. Aquí, a banda que el Pizjuán triplica la capacitat de Montilivi, el públic ja fa molts anys que és a primera i a l’elit. I s’ha acostumat també a estar a dalt. Però si els miressis i els analitzessis individualment, no hi ha tanta diferència. Tothom vol que guanyi el seu equip i és exigent en la seva mesura.
Han canviat de club i, òbviament, de vestidor. Han trobat noms com ara els de Banega, Sarabia, Navas, André Silva... L’encaix va ser un xoc o ha estat suau?
Sincerament, tampoc no hi ha grans diferències. S’ha de tenir clar que tots els futbolistes tenen una mateixa edat i una forma de ser similar. El que és cert és que la gent no arriba a l’elit només pel talent que té, sinó per l’entrenament invisible. I estem parlant de gent molt professional. El que més m’ha cridat l’atenció és que són altament receptius en totes les xerrades i sessions de vídeo. Amb quatre imatges i quatre conceptes són capaços d’interpretar el que l’entrenador vol transmetre i traslladar-ho al camp. Per a un equip com el Sevilla, que no té gaires hores per entrenar-se perquè hi ha molts partits i viatges, això és fonamental.
Són segons, per sobre de l’Atlético i del Real Madrid i a un triomf del líder, el Barça. Si algun any el Sevilla pot somiar és aquest?
Somiar és lliure i sempre es pot fer. Històricament hi ha dos o tres equips que estan cridats sempre a lluitar pel títol i esporàdicament pot aparèixer un tapat. Que el Sevilla sigui ara una alternativa al títol és molt difícil quan estem vius en les tres competicions. Si estiguéssim en una única competició, podríem tenir alguna butlleta perquè pots dedicar tota la setmana a preparar un partit i a la plena recuperació dels jugadors sense estar pendents de viatges ni de res.
Però el Barça, i especialment el Madrid, semblen haver afluixat...
El Madrid, per molt que guanyés la Champions, ja duia unes lligues irregulars. Ara el Barça també ha mostrat un petit signe de debilitat amb més punts perduts del compte. Però jo interpreto més la classificació actual com que els altres equips també fem les coses cada vegada millor.
Segueix més el que fa el Girona o els equips de la seva lliga, que ja són Barça, Madrid i Atlético?
Si et soc sincer, els únics partits que miro són els dels rivals. Tinc també la sort i la intenció de veure molt el Girona perquè entenc que veient els partits que han jugat contra ells es comportaran de manera igual quan juguin contra nosaltres. I així puc matar dos ocells d’un tret.
Quin tipus de partit visualitza demà?
Molt competit. El Girona ja ha demostrat que fora de casa és un rival duríssim. La primera derrota a camp contrari tot just va ser a Bilbao, en l’últim minut i d’aquella manera que vam veure. És un equip que està ajudat per un estat de forma boníssim dels dos porters, que estan marcant diferències. Penso que els duels individuals decidiran.
Sense Mojica, Aday i Planas, el Girona té un forat al carril esquerre. Explotar la banda dreta de l’atac serà clau?
És cert que, per les lesions, en els carrils tenen dèficits, però aquests moments de dificultat i debilitat fan que t’hagis de reinventar. Segurament hi haurà un jugador no gaire habituat. Però Granell, sabent que no és la posició en què està més còmode, és molt intel·ligent i se’n surt en qualsevol situació. I, si no, hi ha Valery, que és un jugador que fa bona pinta. A més, ara, sense urgències de classificació, és un moment idoni per fer-lo jugar. Com va ser també el moment de Porro, que ha crescut a una velocitat inusual i ja és un dels grans actius que té el Girona.
Vostè ja és un rival del Girona, però a la ciutat conserva la Penya Machine. Què li sembla?
Estic agraït. Ja vaig dir en el seu dia que no era normal que agafessin un entrenador per posar nom a una penya. Però que els que la van constituir hagin decidit mantenir-lo encara que jo estigui ara al Sevilla diu molt d’ells i em deixen clar que la penya no va ser flor d’un dia ni va aparèixer per una casualitat o per una ocurrència puntual d’algú.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)