Girona

El protagonista

Valery Fernández

Joventut amb caràcter

Pablo Machín va innovar en la seva arribada a Girona amb els carrils, una demarcació que va passar a ser preeminent en el seu patró de joc a Montilivi i prioritària en la confecció de la plantilla. Perquè és molt específica i perquè no n’hi ha gaires. El dia que el Girona visitava el Sevilla de Machín, Guerrero i Balcells, Eusebio s’hi va presentar amb dos nois de 19 anys als carrils. A Pedro Porro, una realitat des de fa mesos, s’hi va afegir Valery Fernández, l’últim de fer el cim des del planter fins a l’elit. El futbolista de l’Escala, que ja havia tret el cap al primer equip contra l’Atlético i en la copa contra l’Alavés, va fer el seu debut com a titular a la màxima categoria en un dels escenaris més imponents i contra un equip que, des de petit, sempre li havia agradat.

Ni la cridòria del Sánchez Pizjuán, ni el nom dels rivals ni la responsabilitat del debut van espantar Valery, un exemple de jove amb caràcter, d’aquells que no s’arronsen. Per més ordres que rebés –fins i tot Bernardo s’hi va acostar just abans de començar–, s’ha de ser descarat i decidit per haver trepitjat la línia de fons i haver provocat el primer córner en el minut 2. Eusebio, després de dos partits fent patir Granell en una posició que no li és natural, va apostar per un jugador més habituat a recórrer tota la banda. El jove de l’Escala tenia la consigna d’avançar la posició quan l’equip controlava la pilota, i la bona arrencada dels gironins el va empènyer a anar endavant. Va provar una cursa tot sol (11’) i, després de rebre a l’extrem, es va atrevir a entrar cap a l’àrea en diagonal, tot i que sense efectes positius (18’). L’exigència, però, va anar pujant. Una passada molt compromesa de Valery cap a Juanpe va complicar la vida als gironins (23’). Al jugador de les tres etapes diferents al planter del Girona, se’l veia prou còmode i actiu. I això que l’àrbitre va fer amb ell el que no s’havia atrevit a fer amb rivals molt més fets a la categoria i li va ensenyar la primera groga, la típica targeta de rookie, fàcil, per haver frenat Jesús Navas.

L’equilibri de forces, per fases, de la primera part va desaparèixer en la segona. El Girona va desaparèixer amb la pilota als peus, i Valery amb prou feines va superar el centre del camp. Tocava remar al darrere. En una passada llarga a la seva esquena, buscant Navas, l’empordanès va guanyar la posició, va protegir bé i va rebre falta (49’). Se li començava a acumular feina, amb les aparicions de Sarabia pel costat dret i les pujades de Jesús Navas. Però se’n sortia prou bé. El 2-0, que ho va acabar de complicar tot, va tenir d’origen i final Sarabia, però des de l’altre costat. Amb el Girona traient aigua, Valery es va estirar per desviar a córner una entrada pel seu costat. Va ser la seva última acció, abans que Eusebio apostés per un canvi de sistema i rellevés l’escalenc per Seydou Doumbia. Valery va tancar l’estrena com a titular a primera amb 70 minuts d’un paper més que digne. Un pas més d’un futbolista que ha aprofitat les circumstàncies –cúmul de lesions al carril esquerre– per enfilar-se sense pausa. En quinze dies, estrena a primera, contracte fins al 2023 i primera titularitat.

257
minuts
de Valery amb el primer equip entre la lliga (77) i els setzens de final de la copa (180).
4
categories
de salt entre el seu debut a 1a catalana (2015/16) i a 1a divisió (2018/19).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)