El 8 d’abril d’aquest 2018 el juvenil del Girona va tancar la temporada amb una golejada contra El Olivar (4-1) que va resumir a la perfecció una temporada brillant. Aquell dia van brillar especialment dos futbolistes: Valery Fernández i Pedro Porro, que van ocupar la banda dreta jugant de lateral i d’extrem, respectivament. El primer va marcar el 2-0 i el segon va tancar la golejada amb un doblet de gols. Ningú es podia esperar el que els hi acabaria arribant, i és que vuit mesos després, aquest diumenge, els dos van ser titulars amb el primer equip en un escenari tant imponent com el Sánchez Pizjuán després que Eusebio li confiés a Valery el carril esquerre per les seves bones prestacions en els partits de copa . “És un privilegi pel futbol base del Girona veure’ls competint a un estadi com el Sánchez Pizjuán. Tot i que em podia imaginar que hi arribarien era impensable que ho fessin tant ràpid”, valora l’entrenador del Girona juvenil Àlex Marsal, que argumenta els motius que han permès a Valery i Pedro Porro fer aquest gran salt en poc temps: “S’han unit moltes circumstàncies i les baixes han ajudat a que els hi arribi l’oportunitat, però el més important és que Eusebio no té cap mania per mirar per mirar a la base i sap acompanyar els joves a fer aquest pas tan complicat, ajudant-los que estiguin tranquils i no sentin cap mena de pressió.”

Tot i que la progressió hagi estat meteòrica els dos futbolistes ja van demostrar el curs passat jugant amb el juvenil a Vilablareix de què eren capaços. Pedro Porro, jugant sempre d’extrem dret, va acabar la temporada amb 15 gols, sent el segon màxim golejador de la lliga, mentre que Valery no va tenir tant protagonisme –només va ser titular en 16 partits en un equip on Pedro Porro acaparava tot el focus– però va acabar amb 8 gols compaginant les funcions d’extrem i de lateral. “Eren els nostres extrems i ara la diferència és que tenen més recorregut, amb la dificultat que suposa el desgast físic, però tots dos estan preparats per fer-ho. A Valery ja l’havíem utilitzat a vegades de lateral perquè té molta capacitat d’incorporar-se i fa més mal quan arriba des de darrere, que és quan millor desequilibra”, analitza Marsal, que també destaca que Pedro Porro encara té marge de creixement: “Quan es deixi anar ofensivament o tingui la possibilitat de jugar més endavant farà un salt encara més gran. Té finalització, qualitat de sobres i fam de gol.”