La millor alternativa ofensiva que havia trobat Eusebio, primer com a revulsiu i després directament a l’onze inicial –aprofitant la baixa de Portu– era Patrick Roberts. Al londinenc li va costar esgarrapar minuts en l’arrencada de lliga, perquè Portu tenia drets adquirits al costat dret de l’atac. De mica en mica, però, va anar guanyant presència, i sense el murcià va fer un pas endavant. El problema és que, justament quan estava oferint el seu millor nivell des de l’arribada a Montilivi, la cuixa li va dir prou. En la tornada de l’eliminatòria de copa contra l’Alavés, el 5 de desembre a Montilivi, va revolucionar l’equip juntament amb Borja García, però es va acabar afegint a l’allau de problemes musculars de l’equip. Amb l’agreujant que la seva lesió al bíceps femoral de la cama dreta va ser molt seriosa. Roberts, un perfil ofensiu diferent –amb molta capacitat de desequilibri– molt benvingut per a Eusebio, s’estarà de baixa com a mínim fins al febrer. Un senyor maldecap per al Girona, que té un gener molt dens.