Una sensació desconeguda
1a catalana. 52 partits oficials després de la darrera vegada, el Mollerussa va tornar a tastar el gust amarg de la derrota. Entremig, un ascens de categoria i el lideratge actual del grup 2
“Ho vam comentar el dilluns a l’entrenament, que feia molt de temps que no començàvem una setmana després d’haver perdut”. Concretament, el 30 d’abril de 2017, a segona catalana, havia estat la darrera vegada que el Mollerussa havia tastat la derrota... fins aquest diumenge al camp de la Muntanyesa, en un enfrontament retransmès en directe per la FCF i que a la capital del Pla d’Urgell es va poder seguir a través d’una pantalla gegant.
“Després del partit vaig estar fotut, però no només per la derrota en si, sinó perquè va ser en un terreny de joc que ens va condicionar molt la nostra manera de jugar. A més va ser un partit que va seguir molta més gent de l’habitual i no van veure el Mollerussa de sempre”, explica el tècnic del conjunt urgellenc, Josep Maria Turull, que, tot i això, li treu ferro a l’ensopegada: “La derrota algun dia havia d’arribar. De fet, després d’haver pujat no ens pensàvem que arribaríem fins la jornada 14 invictes. No és cap trauma i en l’esport és un fet habitual. A més, tenim la sort que el futbol no et deixa temps ni per pensar i que diumenge tenim un duel clau contra el Manresa”. Primer contra segon i el lideratge, en joc. “Al record li donarem més valor d’aquí un temps perquè ara no tenim temps de pensar-hi”, explica Turull.
Una fita majúscula
Després d’una absència de més de dues dècades en la màxima categoria del futbol català, el Mollerussa ha passat de segona catalana a trobar-se a prop de l’equador de la temporada amb la possibilitat de lluitar per poder celebrar el seu centenari a tercera divisió. “La idea era consolidar-nos i formar un bloc per intentar pujar d’aquí un parell o tres d’anys, però ara que estem aquí volem intentar almenys mantenir-nos en la lluita fins al final”, confessa el tècnic, que ha viscut en primera persona, primer en el cos tècnic i els dos últims cursos com a primer entrenador, aquesta històrica ratxa de 52 partits –més quatre de la Copa Lleida– invicte: “Recordo, evidentment, el dia de l’ascens, curiosament el mateix dia, un any després, d’aconseguir pujar amb el juvenil; i també tinc ben present el partit contra el Tremp. Era la penúltima jornada de lliga, ja havíem pujat, jugàvem contra el cuer i perdíem 1-0. Però vam tenir la sort que en el minut 95, en un servei de banda vam aconseguir l’empat. Era un partit totalment intranscendent, però si no arriba a ser per aquell gol ara no estaríem parlant d’això.”
LA XIFRA
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024