El Girona no es desbloqueja

El millor guió

El Girona va arrencar amb el peu a fons, endolladíssim. Als 49 segons, Pacheco ja havia salvat l’1-0 després que l’esquerra de Granell connectés amb el cap de Stuani. No havien passat ni cinc minuts que Portu va enviar una passada que hauria estat letal si l’uruguaià hagués calçat dos números més de peu. I en la tercera que va tenir el pitxitxi, no va perdonar. L’1-0 va ser un golàs, perquè Stuani va transformar una centrada normaleta de Porro en una obra d’art: control amb la dreta d’esquenes a la porteria i rematada de tisora amb l’esquerra, impossible per al porter de l’Alavés.

No havia ni passat un quart d’hora i només existia un equip sobre la gespa. La posició de Granell i de Porro, més a camp contrari que no pas al seu, ja era un símptoma que les coses anaven bé. Els centrals van traçar la línia també molt amunt i van mantenir a ratlla Calleri i Borja Bastón. I Portu cavalcava pel carril dret oferint una versió gairebé òptima.

Les forces s’equilibren

El problema per al Girona és que arran de l’1-0 no va poder o no va saber mantenir aquell ritme. Inconscientment o no, la desacceleració dels locals va dur el partit a un altre escenari on l’Alavés es va sentir més a gust.

Els d’Eusebio van perdre aquell punt d’electricitat i d’energia que li havien donat els canvis de joc de Granell i la verticalitat del carril dret amb el duet Po-Po. De mica en mica, el Girona es va anar apagant i l’Alavés va començar a alçar la veu. Tot i no cridar gaire, els visitants ja van constatar que cada vegada que s’acostaven a l’àrea el seu rival donava mostres de fragilitat i d’inseguretat. De fet, l’única acció remarcable dels vitorians en la primera meitat va ser un embolic monumental del Girona a partir d’un servei de banda a favor. Bounou i Alcalá van haver de salvar els mobles perquè l’acció va acabar amb Borja Bastón en una situació immillorable per fer l’1-1.

Un cop baix

La síndrome de les segones parts va sobrevolar de seguida Montilivi per quedar-s’hi instal·lada. De seguida va arribar l’1-1, en una cadena d’errors difícilment explicable. Douglas va encendre la metxa intentant salvar una pilota que es perdia a fora i a partir d’aquí tot es va complicar. Ningú va frenar Ximo quan va avançar per la dreta i tothom es va mirar Bastón quan va retratar Bounou dins l’àrea. Quedava encara molt, però ningú no va reaccionar. Eusebio va acabar fent tres canvis que no van canviar res perquè el Girona va començar amb el 3-4-2-1 i va acabar amb el mateix 3-4-2-1, amb relleus naturals i cap canvi que fes que Abelardo s’hagués de gratar la closca per contrarestar-lo. Aleix, el migcampista més en forma, no va saltar a la gespa fins al minut 74 i Doumbia, l’únic davanter de referència a la banqueta, allà es va quedar els 90 minuts.