Quan l’Eibar va acabar el seu últim partit, el dissabte 26 a Leganés, el Girona encara no havia viscut cap de les dues cites amb més de 14.000 espectadors a Montilivi. Va arribar primer el Barça, que va allargar a vuit la sèrie de jornades sense guanyar dels blanc-i-vermells, i tot just dijous el Madrid, que va tancar el somni de la copa amb una última masegada amb les lesions de Muniesa i Iraizoz. No hauran passat ni tres dies, i l’equip ha d’afrontar un duel de menys expectació però de molta transcendència. Ni hi ha temps per perdre ni marge per regalar gaire res més, perquè l’amenaça de la zona de descens comença a collar fort. Limitat com mai de futbolistes del primer equip, per culpa d’una plaga de lesions que, lluny de cessar, s’ha accentuat amb l’allau de partits del gener, el Girona necessita amb urgència un cop d’autoritat. Si és avui, millor que demà.

Ni en els quatre partits del desembre, ni en els quatre del gener. El Girona enyora una alegria grossa en la lliga, que no arriba des de l’1-3 a Cornellà-el Prat, el 25 de novembre. La sèrie (4 punts de 24) comença a pesar al cap dels futbolistes –per més que defensin que el treball i les sensacions són prou bones– i cada cop més a la classificació. Amb el triomf d’ahir del Celta, el Girona té només un punt de marge respecte a la zona de descens.

L’Eibar tampoc està per tirar coets. Penalitzat per la condició de pitjor visitant de la lliga –cinc punts a fora, entre els quals els tres a Montilivi (2-3)–, l’equip de Mendilibar ha guanyat només una de les últimes vuit jornades i avantatja de dos punts el Girona. Ipurua, però, reclama molta exigència, ritme, intensitat i concentració. El Girona encadena 14 partits sense mantenir la porteria a zero. I sense Bernardo, sancionat, tindrà una feinada afegida per contrarestar les pilotes penjades a l’àrea, un clàssic a Ipurua.