Fent amics així, malament rai
Calamitós partit a Ipurua del Girona, que fa aigües en defensa, està desaparegut en atac i ja té a sobre l’amenaça dels llocs de descens
L’Eibar, que li ha marcat 16 gols en quatre partits a 1a, va atropellar els gironins, fosos físicament i mentalment
Eibar 3 Girona 0
GOLS:1-0 (37’) Rubén Peña. 2-0 (46’) Charles. 3-0 (57’) Charles, de penal.ÀRBITRE:González González, del col·legi de Castella i Lleó.Targetes grogues:A Diop (41’) i Cucurella (92’), de l’Eibar; i a Alcalá (9’), del Girona.Targetes vermelles:Cap.PÚBLIC:4.419 espectadors a l’estadi d’Ipurua. GIRONA: Bounou Ramalho AlcaláJa es pot parlar obertament de crisi i de deures mal fets. L’equip va navegar ahir a Ipurua com l’àrea esportiva ha naufragat en el mercat d’hivern. Ara ja no hi ha marxa enrere possible i d’aquest fangar en què s’ha posat el Girona ja només se’n pot sortir amb el que hi ha al vestidor, que és una plantilla molt curta i molt castigada per les lesions. Els d’Eusebio van sortir escaldats d’Eibar perquè, una vegada més, van regalar el que no està escrit en defensa. Són quinze partits seguits encaixant gols (una mitjana de tres en els últims sis). Són 10 punts de coixí llençats a les escombraries per una ratxa (4 punts de 27 possibles) que hauria d’encendre totes les alarmes. Fent amics d’aquesta manera només hi ha un destí possible: la segona A. El Girona s’ha deixat enlluernar per una copa que li haurà generat un milió d’ingressos però que ni tan sols ha servit per pescar res al gener. La factura, en canvi, ha estat molt cara: unes quantes lesions i un desgast físic i mental que ahir es va fer més palès que mai. I l’Eibar es va continuar posant les botes a costa del Girona amb uns números que serien explicables si fos el Barça o el Madrid. Són quatre victòries en quatre partits a primera (4-1 i 3-0 a Ipurua i 1-4 i 2-3 a Montilivi). La feinada que tenen els d’Eusebio és de por. Començant pel partit de dissabte contra l’Osca, el cuer, que ja es pot començar a definir com a final.
Mal inici, mal final
El Girona va començar a Ipurua una mica com ho va fer el curs passat, amb el cap posat en un altre lloc. Per sort, el travesser es va interposar en la rematada d’Orellana i el xut de Cucurella no va trobar l’escaire, perquè els d’Eusebio s’haurien pogut trobar amb un 2-0 amb el partit a les beceroles que li haurien complicat la vida en extrem. Els gironins, amb Valery i Carnero als carrils i Porro a la banqueta, van aconseguir equilibrar el partit posant-hi un pèl més d’intensitat. Va ser suficient per controlar les envestides dels locals, però insuficient per fer-los mal. Stuani i Portu, les referències ofensives, van estar lligats de prop per Arbilla i Ramis. I la teòrica superioritat dels gironins en el mig del camp (Aleix Garcia, Àlex Granell i Pere Pons contra Diop i Jordan) no va servir de res perquè la pilota va transitar ben poc per la zona ampla. L’Eibar va explotar bé les bandes (Cote i Cucurella per l’esquerra, però sobretot Rubén Peña i Orellana per la dreta) i allà sí que la superioritat dels locals va fer molt mal. De fet, l’1-0 va ser una acció per la dreta en què Peña va rebre tot sol al vèrtex de l’àrea abans de retratar Bounou amb una canonada.
9 segons imperdonables
L’1-0 va fer mal, però els descansos també serveixen per netejar el cap, fer algun retoc tàctic i esperonar els jugadors perquè surtin al màxim de motivats. El Girona tenia el partit complicat, però una posada en escena inadmissible després de la represa va convertir el duel d’Ipurua en un impossible. L’Eibar va necessitar nou segons –nou!– per lligar tres passades i ficar la pilota dins les xarxes de Bounou. Una falta de tensió defensiva que no es pot justificar de cap manera. Com també és complicat de trobar lògica al penal comès per Ramalho sobre Sergi Enrich quan el basc semblava tenir la posició guanyada al jugador local.
Faltaven encara 33 minuts, i l’Eibar ja guanyava per 3-0 i el Girona ja s’havia rendit. Un escenari molt preocupant, tenint en compte que els gironins solen ser un equip competitiu fins al final. La teoria de les bones sensacions, ahir es va esfondrar per complet. I si a darrere el Girona va ser un colador, a dalt Portu i Stuani no van gairebé ni aparèixer. El murcià no va tenir ni una ocasió i l’uruguaià va marcar un gol que li van anul·lar per fora de joc. Però, encara que hagués fet el 3-1, ja feia estona que el Girona havia tret la bandera blanca. I Eusebio, conscient que amb els canvis no variaria el rumb del partit, va fer tres substitucions intranscendents per preservar Juanpe de la cinquena groga i per donar una mica de descans a Granell i Aleix Garcia.
LA PRIMERA PART
Tot i ser de perfil baix, l’Eibar va atacar millor que el Girona i al final va trobar l’1-0 (37’)SENSE TENSIÓ
Inadmissible inici de la segona part, amb el 2-0 al cap de 9 segons de la represaTOT RESOLT AVIAT
El 3-0, després d’un penal absurd, va tancar el partit quan encara faltaven 33 minutsI DISSABTE, L’OSCA
Els gironins, que sumen 4 punts dels últims 27, ja no poden badar contra el cuerMINUT A MINUT
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024