Girona

Per fer-s’ho mirar

La pèssima imatge al camp de l’Eibar accentua la davallada del Girona, que ha afegit males sensacions a l’encallada cada cop més pronunciada

Instal·lat de ple en la lluita per eludir el descens, l’equip haurà de gestionar una situació que li era desconeguda

Per si algun rival despistat encara no s’hi havia fixat, la 22a jornada ha servit per etiquetar el Girona com un dels equips als quals els que són a les brases aspiren a atrapar. Els gironins han caigut fins al dissetè lloc i han vist com s’escurava un marge de seguretat que havia arribat a ser de deu punts, fa només dos mesos, respecte a la zona de descens. Tot plegat, després d’una posada en escena nefasta a Ipurua, on l’Eibar va fer aflorar totes les debilitats del Girona, que ni tan sols va saber competir en la segona part. Amb una mala ratxa que fa por, al límit del precipici i sense ni tan sols sensacions, la crisi s’ha instal·lat de ple a Montilivi.

La davallada del Girona en la lliga s’allarga des de fa molt temps. Són ja nou jornades consecutives sense guanyar, des de la visita al camp de l’Espanyol del 25 de novembre (1-3). El balanç (4 punts de 27 possibles) és el més pobre de tota la categoria en aquest tram, compartit precisament amb el conjunt periquito, que va començar abans la frenada (4 punts de 33) però que venia de més amunt. De tota aquesta fase de sequera de victòries, el Girona troba a faltar punts que se li han escapat per badades puntuals que han espatllat una feina prou digna. No és el cas d’Ipurua, on l’equip va desaparèixer del mapa en la segona part i va mostrar símptomes molt preocupants, incapaç de plantar cara a l’Eibar.

Amb 24 punts en 22 jornades, el Girona té una feinada, en una lliga molt equilibrada en què cap equip es pot despistar. El Vila-real, penúltim classificat, té quatre punts menys que els blanc-i-vermells. Fins i tot l’Osca, enfonsat al pou de la classificació, mira d’espavilar-se. Els aragonesos, amb només 15 punts, necessiten una proesa, però s’han reforçat en el mercat i han fet quatre dels últims sis punts, amb un recital contra el Valladolid (4-0), abans de visitar dissabte Montilivi en un partit d’extrema necessitat per als gironins, que la setmana que ve tornen al Santiago Bernabéu.

El Girona, que en tota la temporada passada no va haver de patir pel descens –més enllà d’octubre, va tenir sempre un bon marge de seguretat–, viu ara una situació desconeguda a primera. Saber gestionar un context delicat, per més que l’entitat i l’escassa trajectòria a l’elit hi poguessin conduir, serà el primer pas per mirar de superar la crisi.

EL COIXÍ

L’equip ha esgotat el marge respecte al divuitè, que fa dos mesos era de deu punts

L’ENCALLADA

Comparteix amb l’Espanyol la pitjor puntuació (4 de 27) dels últims nou partits

Aigües al darrere

X.M.

L’entramat defensiu del Girona s’ha convertit en una autopista per als rivals. Des del Girona-Leganés del 10 de novembre, el conjunt d’Eusebio no ha acabat cap dels quinze partits que ha jugat (deu de lliga i cinc de copa) mantenint la porteria a zero. La sèrie va començar al camp de l’Espanyol (1-3), en l’últim triomf de lliga abans de l’encallada de nou jornades. La fragilitat defensiva és una llosa molt difícil de contrarestar per als gironins, que des del parèntesi de Nadal han vist créixer els forats per tots costats. En els nou partits del 2019, acumula 22 gols encaixats. Sense corregir el balanç defensiu, serà molt difícil tenir possibilitats de victòria. El Girona va superar una primera fase de vulnerabilitat quan Eusebio va decidir apostar únicament per la línia amb tres centrals i dos carrilers –a partir de la visita a Anoeta, el 22 d’octubre–, però necessita reprogramar-se. Sisè equip més golejat, té una diferència de -8 entre els gols marcats (23) i els rebuts (31).

Debilitat mental

X.M.

El dia que havia de començar a reactivar-se un cop superada la copa i els seus efectes, el Girona va oferir la imatge més preocupant. A Ipurua, l’equip fins i tot va abaixar els braços, sense capacitat de reacció després de la nefasta arrencada de la segona meitat, cosa que no se li havia vist en tota la temporada, sempre competitiu. El Girona ja havia patit i pagat apagades puntuals que li van costar punts durant jornades anteriors, i durant tota la temporada havia mostrat un balanç molt pobre durant les segones parts, després d’arribar al descans amb el marcador equilibrat o amb avantatge. A tot això, hi afegeix ara l’ansietat de la situació que li està provocant l’encallada en la lliga, i que probablement va pesar quan es va veure amb desavantatge a Eibar. En una plantilla minvada per les lesions i amb diversos futbolistes joves, l’estat anímic és baix i fa falta un lideratge que intenten aportar homes com Stuani, Granell i Bernardo, absent a Ipurua.

I el mercat ja està tancat

Les alarmes s’han encès a Montilivi ara que ja s’ha tancat el mercat d’hivern, al qual el Girona només va recórrer per incorporar un carriler, un moviment que ja havia mirat de fer quan va conèixer la baixa de llarga durada de Johan Mojica però que va acabar ajornant –tot i haver demanat l’autorització a la Lliga de Futbol Professional– un parell de mesos. Tapat amb Raúl García el forat al carril esquerre, el Girona ha deixat escapar en el mercat l’oportunitat de reforçar la davantera, un recurs habitual dels equips que miren de refer una mala trajectòria. Són molts els equips que han aprofitat la finestra d’hivern per apuntalar la línia ofensiva. A Montilivi, tot i el rendiment baixíssim de les alternatives ofensives a Stuani, el Girona se la jugarà fins al maig amb la mateixa plantilla i sense haver cobert, ni de bon tros, el nombre de fitxes. De fet, amb tres fitxes lliures, el Girona encara té la possibilitat de recórrer al mercat de jugadors aturats, sempre obert per als clubs que no han ocupat les 25 fitxes. És l’única via per poder incorporar jugadors un cop tancades les finestres, amb els condicionants que representa el ventall de futbolistes que estan a l’atur.

Improductivitat

X.M.

Tenint ben vigilat Cristhian Stuani, els rivals del Girona tenen molt de guanyat. L’uruguaià, que acaba de millorar i allargar el contracte a Montilivi fins al juny del 2022, continua acumulant més de la meitat dels gols (12 de 23) de l’equip en la lliga. I si Stuani no apareix, malament rai, perquè l’amenaça ofensiva que representen els altres futbolistes és residual. Portu és, des del primer dia, la parella de ball de l’uruguaià al davant, però continua molt lluny de l’excel·lent rendiment amb què va aterrar la temporada passada a primera divisió. El murcià va viure la primera part de temporada afectat pel traspàs frustrat al Sevilla, va tenir l’infortuni de lesionar-se el mateix dia que trencava una sequera de vuit mesos –amb un doblet contra el Rayo Vallecano, que va donar l’últim triomf en lliga a Montilivi– i, des que va tornar, la seva aportació ha estat molt improductiva, amb un sol gol en la lliga (al camp del Llevant) i un altre en la copa, contra l’Alavés. Tot i acumular només tres gols en la lliga, Portu continua com a segon màxim golejador d’un equip amb una llista molt pobra. Seydou Doumbia, ara lesionat, ha fet dos gols en la lliga. Choco Lozano, recurs habitual des de la banqueta, no ha ni vist porteria. Tampoc s’ha estrenat com a golejador a primera divisió Patrick Roberts, que quan més bon rendiment estava oferint es va fer una lesió de la qual està a punt de sortir. Aleix Garcia (dos gols), Borja García, Pere Pons, Bernardo i Alcalá completen la llista de golejadors del Girona en la lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)